Acabar l'any

Quan arriben aquestes dates sempre es cau en els dos mateixos tòpics: fer balanç de l'any que s'acaba i marcar-se uns propòsits per complir a partir de l'1 de gener de l'any que és a punt de començar.
El primer és fàcil: fer un repàs de tot allò que ens ha succeït durant els últims dotze mesos i posar-ho en un plat o altre de la balança segons hagi estat positiu o negatiu no planteja cap problema. Els mitjans de comunicació fins i tot han convertit aquest resum en una especialitat periodística que aquests dies ens arriba en forma de suplements (en el cas de la premsa) o de programes especials (mitjans audiovisuals).
Ara bé, per què seguim cada any amb el ritual dels propòsits que sabem que no acomplirem: apuntar-se al gimnàs, deixar de fumar, aprendre idiomes, fer el gran viatge, decidir-se d'una vegada a buscar parella...Si n'aconseguim algun, no serà perquè ens ho hàgim establert a finals de desembre de l'any anterior, sinó, ens molts casos, per necessitat (els derivats de la salut o de la situació laboral, bàsicament) o per atzar (els sentimentals, per exemple).
Però, bé, d'alguna cosa s'ha de viure: recordar i fer-se il·lusions. Res de material, tot evanescent en la memòria o en l'oblit.

Viure el Nadal

"Una vegada hi havia un noi que passejava pels carrers d'una gran ciutat. Veia com tothom s'aturava embadalit davant dels aparadors plens de joguines, d'objectes de regal, de coses boniques i cares. Feia fred. Tothom anava amb uns bons abrics, però ell duia un simple jaquetó, mal sargit per més d'un lloc, i unes sabates mig desmanegades. Ningú no s'hi fixava: entraven i sortien de les botigues on, amb el so de les caixes de rerefons, es desitjaven unes bones festes.
Es feia fosc. El noi començava a tenir gana, però no tenir prou diners per comprar ni un panet. S'allunyà dels carrers més guarnits i plens de llums i músiques per endinsar-se per carrerons foscos i estrets. Mirava de trobar per les papereres alguna resta d'entrepà o de pasta, però sense èxit. Quan era a punt de deixar-ho anar i de cercar algun racó on ajaure's per dormir, observà una claror que sortia de dins d'una paperera. Era un estel daurat que infonia una sensació d'escalfor i de pau. Se'l posà a la butxaca del jaquetó, tocant al cor. En aquell moment escoltà una veu interior que li deia:
- És l'Esperit del Nadal. Torna als carrers plens de botigues i de llums, treu l'estel i reparteix-lo entre tothom que vegis que no sap el que vol dir el Nadal.
Així ho féu. Sense preocupar-se del fred ni de la gana, el noi se n'anà corrents i, quan arribà als carrers tan guarnits, intentà de donar un trosset d'estel a tothom qui veia amb les mans plenes de paquets o amb els ulls delerosos per allò que els aparadors exhibien. Però ningú no li feia cas.
Es va posar a cridar: "Tinc l'Esperit del Nadal. Vull compartir-lo!" Tothom, però, seguia mirant els aparadors, entrant en les botigues. Ell, malgrat tot, era feliç, perquè havia comprès el que és el Nadal."


Bon Nadal

Saber escriure

Fins ara he fet diverses reflexions sobre el fet de llegir, però no sobre el d'escriure.
Abans de tot, insistirem en un aspecte que sí he tractat: llegir ajuda a escriure bé (i no em refereixo a la cal·ligrafia, em sembla que queda clar.). Ara bé, hem de llegir textos ben escrits. Si jo hagués d'aprendre'n a partir dels escrits que he corregit aquests dies dels meus alumnes, aquesta reflexió ja estaria farcida de faltes d'ortografia, d'errades sintàctiques i de comes posades on no pertoca. I el que és més greu: segurament no tindria una estructura lògica.
Perquè, avui dia, més greu que deixar-se un accent, no apostrofar un article o escriure un barbarisme (errades totes elles que un corrector informàtic pot detectar) és no saber posar en negre sobre blanc els pensaments, simplement perquè no sabem ordenar-los, prioritzar-los i desenvolupar-los. Escriure bé ho és tot: tenir cura de la forma i, sobretot, del contingut.

Penjar el Pare Noel

Durant els últims anys, cada cop que s'acosten les festes de Nadal, ha començat a proliferar pels balcons de les nostres ciutats la presència d'un Pare Noel enfilant-se per un tros d'escala o aferrat directament a la barana. És una mostra més de la globalització de les festes (com ja passa per Tots Sants amb Halloween). A més, el seu gust estètic en moltes ocasions és francament discutible.
Per sort, sembla que la celebració pròpia de les nostres terres el dia de Nadal resisteix amb força: el "caga tió" sobreviu, en part pel paper de les escoles.