Llegeixo al diari (i ahir vaig veure per la tele) la notícia per la qual la Plataforma per la Llengua denuncia l'augment d'atacs cap a la gent que parla en català. El que s'hi explica m'ha fet recordar dos fets que vaig viure ja fa uns quants anys, tots dos als jutjats de Tarragona:
1.- En un judici vaig demanar declarar en català. Com que la jutgessa no l'entenia em van posar una traductora. Fins aquí tot seria normal. La magistrada, però, així que va tenir ocasió, va deixar anar la seva conyeta: em va preguntar si calia que em traduïssin les seves preguntes al català. Com que sé idiomes, li ho vaig agrair, però vaig respondre-li que no calia.
2.- Un altre cop vaig haver d'anar a buscar un escrit als jutjats. Vaig entrar en un dels despatxos i preguntar a la funcionària que hi havia si ja el tenien en català. La resposta seva va ser taxativa: "Háblame en castellano (o español, no ho recordo, però tant se val)". Jo vaig seguir en català i ella em va etzibar que li parlés en la llengua veïna perquè "según la Constitución es la lengua oficial del Estado". Aquí ja no vaig aguantar més i vaig respondre-li, sense canviar mai de llengua: "Sembla mentida que algú que posa la Constitució com a argument i que treballa per al ministerio de Justicia sigui tan ignorant, ja que el mateix document reconeix la cooficialitat en aquells territoris que tenen una llengua pròpia d'aquest territori." Em vaig girar i vaig afegir-hi un "bon vent i barca nova" amb què vaig voler ser més educat que ella, ja que, altrament, l'hauria engegat directament a dida. Després vaig saber que era de Valladolid.
