Ser fi d'oïda

Avui no he sabut si sentir-me un privilegiat o un bitxo raro. Quan al gimnàs on vaig m'he queixat de l'excessiu volum de la música (costum que tenen dia sí i dia també) i he demanat que la posessin a un volum raonable (costum meu dia sí i dia també), m'han preguntat què entenia per raonable i m'han comentat que jo era l'únic client que la trobava massa forta. Però el que més m'ha sorprès era que la culpa no era del volum, sinó que, segons el monitor, jo devia tenir la oïda molt fina i que devia pasasr satisfactòriament totes les audiometries.

Tenint en compte la mitjana d'edat dels usuaris vespertins del gimnàs no m'hauria d'estranyar: la societat d'avui dia viu immersa en una bombolla de soroll que s'ha fet normal i el silenci (o en el seu defecte el so a un volum normal) és un bé escàs que sembla que no es trobi a faltar.

I jo que anava al gimnàs a fer manteniment! Ara resulta que hi vaig a fer ostentació d'una capacitat auditiva impressionant.

Llegir

Durant el curs 2004-2005 vaig fer llegir a 4t d’ESO el llibre de Samuel Golding Senyor de les mosques. Quan vaig dir el títol a classe, algú em va preguntar si podia fer el treball a partir de la pel·lícula. La resposta va ser la lògica per a mi com a professor: no.
No nego que en un moment determinat pugui venir més de gust veure una pel·lícula que llegir un llibre, perquè les dues activitats no han de ser incompatibles, però defugir-ne una perquè l’altra és més còmoda a l’hora de fer un treball (la raó de fons del plantejament de l’alumne) no és només voler aplicar la llei del mínim esforç.
Llegir demana més esforç, més predisposició; altrament té una sèrie d’avantatges que la gent que no llegeix sovint no sap apreciar:
- La imaginació s’ha de treballar molt més: el lector ha de construir els paisatges, els escenaris, els personatges i les accions; l’espectador s’ho troba fet: els personatges tenen la cara d’un actor o actriu determinats; les llums, els colors han passat pel sedàs del director i del seu equip...
- S’adquireix tot un vocabulari que difícilment es pot plasmar en imatges. Pensem que un dels problemes de què més es queixen molts docents és la pobresa lèxica de l’alumnat.
- S’afavoreix la comprensió textual. Avui dia ja no es parla simplement d’analfabetisme, sinó d’analfabetisme funcional.

El polític i escriptor irlandès Richard Steele (1672-1729) va manifestar que “la lectura és a la ment el que l’exercici és al cos”. Per desgràcia molta gent practica en negatiu les dues relacions: ni fa exercici físic ni llegeix.

Per què "Sense moure soroll"

Hi ha gent a qui li agrada fer-se notar cridant com més i més fort millor. Sovint rere aquests crits hi ha paraules buides, missatges que no porten enlloc.
Escriure permet expressar-se sense cridar, sense gairebé fer-se notar, com el lleu xiuxiueig de les fulles al bosc o el so de les onades encalmades a la platja. A més, demana més temps i, per tant, possibilita una millor reflexió.
Però, a més, el meu desig és no fer soroll en el sentit de no voler ser transcendent. En aquest bloc deixaré anar, sense una periodicitat marcada, petites reflexions sobre la vida, les afeccions, la feina. Reflexions que no pretenen anar més enllà de l'opinió personal, sense entrar en la profunditat de la filosofia. Per tot això, penso parlar sense moure soroll.