Respondre a la babalà (II)



Nou recull de respostes no gaire encertades a preguntes d'exàmens: 

   Defineix Romània: “conjunt de territoris on abans estava l’imperi romà, i es parla el romanès” (perquè diguin que un accent no importa: l’alumne barreja els conceptes de Romània i Romania). 
   Indica quina funció del llenguatge domina a l’oració “Família porta accent perquè és un mot esdrúixol”. “Multilingüística”. (és a dir, en moltes llengües? La resposta correcta és metalingüística.) 
   Digues els dialectes del català: “Nord-occità”. (I jo que creia que el català no era una llengua expansionista com altres? La resposta correcta és nord-occidental.) 
   Sobre el gènere gramatical: “El gènere pot ser singular o plural.” (i el nombre, masculí o femení, oi?) 
   En una redacció sobre el tema “Amb quin propòsit llegeixo la premsa”:  “Cada dia compro dos o tres premses”. (Per fer oli, potser, o per imprimir el teu propi diari? En tot cas compres els diaris o la premsa.) 
   Definició de refranys: “Dites populars de llarga tradició que, de manera directa o metamòrfica, expressen un coneixement extret de l’experiència o un ensenyament de caràcter moral”. (Deu ser d’una manera metafòrica, no metamòrfica, perquè no crec que els refranys tinguin a veure amb la modificació de les roques.) 
   Definició de diccionari bilingüe: “És el llibre que tradueix dues paraules en diferents idiomes”. (I quines són aquestes dues paraules?) 
   Quin és l’esquema que segueix una història narrada en ordre lineal?: “El numèric” (Sense comentaris. La resposta correcta és: plantejament, nus i desenllaç.)

Respectar drets

Fer vaga és un dret que va costar molt d'obtenir. Però és això, un dret. Em sembla molt bé que hi hagi piquets informatius que, com indica el seu nom, han (o haurien) d'informar els qui volen exercir el també dret a treballar. Però estic fart de veure per la tele com, a l'hora de la veritat, els seus components mostren actituds coercitives, amb amenaces i, a vegades, amb violència (trencament de vidres, cops, empentes,...)
Avui al matí m'he trobat amb un d'aquests imbècils que coneixen tan bé els seus drets, però no els dels altres. Quan intentava anar fins a la meva destinació amb el cotxe, un piquet obligava a desviar els cotxes que pretenien circular per la plaça Imperial Tàrraco. Quan li he preguntat per on havia de passar, la seva resposta ha estat molt clara (que no catalana): "Te hubieras quedado en casa". És a dir, fins i tot limitava el meu dret a la lliure circulació. No he volgut discutir-li, però he pensat: "I per què no t'hi quedaves tu?"
Fa anys em van ensenyar que la llibertat d'una persona acaba just on comença la de l'altra. Alguns devien faltar a classe quan els ho devien dir.

Mantenir

Ja fa un mes i mig llarg que van acabar les obres de desenrunament de les cases esfondrades al carrer dels Cavallers. Des de llavors convivim amb una estructura metàl·lica i una coberta de fusta que mantenen el tros de façana que va quedar dempeus i que protegeix la del conservatori. Ara bé, fins quan la tindrem? Quan es (re)construirà al solar? Com que temo que va per llarg, el dubte que se'm planteja és un altre: El solar es mantindrà en condicions perquè no acabi en un abocador de brossa i un cau de rates? Perquè la manera de protegir-lo és ben precària i la seva neteja deixa molt que desitjar. 
I si no, temps al temps.

Usar sigles

Fa alguns anys alguns programes de televisió eren coneguts per les sigles de les paraules que en formaven el títol. Així, OT era Operación Triunfo"; CQC, Caiga Quien Caiga o MQB, Más Que Baile.
Ara sembla que aquest costum s'ha estès als programes radiofònics, concretament als de Catalunya Ràdio. Si les transmissions de futbol del Barça dirigides per Joaquim Maria Puyal van passar a ser la TDP (la Transmissió d'en Puyal), ara cada matí em faig un fart de sentir parlar del MCR, és a dir del "Matí de Catalunya Ràdio.
I jo em pregunto, cal arribar a aquests extrems? Cal convertir fins i tot la llengua oral en un llenguatge de xat o d'SMS?
Ara bé, si fins i tot algunes persones eren (són) conegudes per sigles, per què ens n'estranyem? Bé que parlem de ZP o de CR7 i ens entenem, oi? 

Ser una ciència exacta

Sempre he sentit a dir que les matemàtiques són una ciència exacta, i fins ara l'experiència m'ho ha confirmat.
Una de les realitats palpables és que 2 = 3 resulta impossible. Fa pocs dies ho he pogut comprovar, refrendat per aquella expressió que diu "tres són multitud". Per poder fer exacta la igualtat hi ha dues opcions: o sumes 1 al 2, o restes 1 al 3. Doncs algú va creure oportú optar per la segona via. Que li vagi bé.  

Cremar


Cada vegada que es produeix un incendi de grans proporcions em ve al cap la narració que fa Josep Pous i Pagès d'un gran foc que s'esdevé a la seva novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals, explicat al capítol VIII de la quarta part:
"Era al cor de l'estiu, feia més de tres mesos que no havia caigut una gota d'aigua, i tot el bosc baix, estepes, brucs, romanins i gatoses, semblava d'esca. L'incendi prengué tot seguit proporcions formidables.
[...] Mentrestant el monstre roig anava fent la seva tasca destructora. Traïdor, d'amagat, com serp que s'esmuny perl mig de la brossa, allargassava els braços encesos entre la fullaraca i els matoll, sota l'altívol brancatge dels arbres centenaris, que semblaven mirar amb menyspreu orgullós, del cim de llur alçària inaccessible, les vanes maniobres d'aquell enemic, que havia d'arrossegar-se arran de terra. Però, tot d'una, les maters de llur peu s'abratlaven amb gran flamarada; tot el fullam s'estremia, cruixint, reconquillant-se; les flames pujaven amunt, escalant el brancatge ràpidament, fins a senyorerar l'altívola copa; i les soques petaven esberlades, i el xiular de la saba bullent en les esquerdes era com el gemec d'aquells gegants en l'agonia, encesos de dalt a baix com immensos canelobres."

Esfondrar-se

De tant en tant veiem per la tele imatges d'una casa que s'ha esfondrat per raons diverses (explosions de gas, mal estat, obres al solar veí,...). Fa pocs dies era una casa ddel barri vell de Lleida, aquesta matinada ha estat una casa ben a prop de la meva.
He rebut trucades de coneguts interessant-se pel fet i per si n'havia estat afectat. Gràcies a tots.
Però la reflexió que em plantegen aquests fets és una i clara: qui n'és el responsable quan la casa cau només pel fet de ser vella? A Lleida han presentat una denúncia contra el propietari de l'immoble (casualment un exregidor de la ciutat). 
Desconec la raó de l'esfondrament a Tarragona, perquè encara és aviat, però l'estat de la casa no era precisament bo: el trespol d'una de les habitacions s'havia esfondrat fa molts anys i no s'havia reconstruït, pel que sembla per falta d'interès del propietari (casualment un exregidor de l'Ajuntament de Tarragona), el qual també té altres cases al barri en un estat si fa no fa semblant.
Com es poden evitar accidents com aquest? És l'amo el responsable últim? En té l'Ajuntament alguna responsabilitat per no fer inspeccions o per no exigir reformes?

Respondre a la babalà

Ara que s'acosta el final de curs és un bon moment per recollir les respostes que han donat alguns alumnes a algunes preguntes que han sortit en exàmens o en altres exercicis:
  •  A 4t d'ESO vaig demanar pel significat de les sigles NIF. Dues de les respostes van ser: 
        - Número d'Identificació Fotocopiat (suposo que quan és l'original les sigles deuen ser NIO).
        - Número d'Identificació de Fora (NID, de dintre?)
  •  Què significa fotofòbia, també a 4t d'ESO:
        - Por a les fotografies.
        - Temor a sortir malament a les fotografies.
  •  Els alumnes de 4t han estat molt creatius. Per a un alumne tsunami era un neologisme lingüístic del llatí o del grec antic.
  •  També la geografia és un punt fort de l'alumnat de 4t. Algú m'explicava en una redacció sobre el viatge que li agradaria fer: "A Alemanya podria anar a l'estadi de futbol del Milan, que es diu San Siro...".
  • Finalment, una de 1r de batxillerat. Per parlar d'un autor del segle XVI que defensà la llengua catalana, algú es va referir a Chistopher Despuig. És a dir, un tortosí amb un nom molt anglès.

Penjar-se medalles

Dijous passat professors, alumnes, exalumnes i pares de l'institut Torreforta vam realitzar una tancada al centre, promoguda des del mateix centre, per protestar contra les retallades i les mesures aprovades pel ministeri i la conselleria que afecten el nostre dia a dia. De 6 a 8 del vespre es van dur a terme activitats al pati, com pancartes o un mosaic amb les lletres S O S dibuixades amb els participants.
CCOO es va oferir a informar de l'acte als mitjans de comunicació, i així ho va fer. Fins aquí bé, i gràcies. Mentre els mitjans de comunicació van ser al centre hi va haver també una representant de l'esmentat sindicat, que va desaparèixer en el mateix moment que els periodistes. En canvi, un representant d'USTEC va romandre a les instal·lacions fins al final de la tancada del professorat, a mitjanit, sense que tampoc em quedi clar quin paper va venir a fer.
L'endemà a quarts de vuit del matí vaig sentir a Catalunya Ràdio que informaven de l'acte dient que havia comptat amb la participació de "professors, alumnes, pares i representants de CCOO". No sé si va ser una mala deducció dels periodistes de l'emissora de la nota de premsa, per la qual aquest sindicat hi participava activament, o que el sindicat havia fet entendre aquesta participació seva (que no seria el cas si veiem la nota), però em va fer molt mal efecte. No m'agrada que ningú es pengi medalles que no li pertoquen. En tot cas, qui podria tenir un "diploma olímpic" és el representant d'USTEC.
Per sort (perquè, si hagués passat, jo hauria marxat als dos minuts) els sindicalistes no van fer declaracions a la premsa, i van assumir el seu paper secundari.        

Caçar

Hi ha espècies que desapareixen per alteració del seu ecosistema, sigui per la causa que sigui: naturals, meteorits (els dinosaures) o intervenció de l'home. 
En canvi, hi ha una espècie que aquesta setmana ha fet intents per reduir la seva presència sobre la faç de la terra, però sense èxit: la família reial espanyola. Llàstima, perquè la data d'ahir era la bona: 14 d'abril.

Vetar

De què serveix l'ONU si cinc països poden exercir el dret de veto al consell de seguretat segons els seus interessos, amb la qual cosa no es pot actuar en aquells conflictes que necessiten de l'organisme?
Tinguem-ho clar: mai no s'intervindrà contra Israel pels lobbies jueus als Estats Units ni a Síria pels interessos armamentístics de Rússia i la Xina. 

Ser responsable

Ja faig temps que observo que hi ha gent que o bé no sap conviure o bé a casa seva no fa res, perquè té algun criat o criada que li soluciona la vida. M'explico amb dos casos concrets:
- per què als vestidors del gimnàs la gent que acaba un xampú és incapaç de tirar-ne l'envàs a la paperera i el deixa a la lleixa o al terra de la dutxa?
- per què en molts llocs de treball la gent que compateix vàters és incapaç de canviar el cartró del rotlle de paper higiènic quan s'acaba o, com a molt, el deixa acabat damunt de la cisterna o del porta-rotlles, o directament al terra? Per què deu pensar tothom que el canviï el següent?
Pel que sembla, es fa molt difícil ser una mica responsable.