Ser agraït

Dia: 28 d'agost.
Hora: poc després de les 4 de la tarda.
Lloc: Uztárroz, un poblet d'uns 200 habitants de la vall del Roncal.
Objectiu: visitar el museu del formatge que s'hi pot trobar.

L'entrada al museu és gratuïta i la visita sense guia. És per això que decideixo comprar, per 2 euros, el fulletó on s'explica el que es pot veure a les vitrines del museu. Pujo a la primera planta, on hi ha l'exposició i em disposo a veure'n el contingut amb l'ajuda del text. La disposició és a quatre columnes, en quatre llengües. Em fixo en les dues primeres: castellà i basc. Lògic. Imagino que les altres dues són anglès i francès. Però aquí la lògica falla i em sorprèn: la quarta columna sí que correspon a l'explicació en francès, però la tercera està redactada en català. Cara de sorpresa per part meva. A mesura que llegeixo veig que la redacció és correcta, que no s'ha fet amb bona voluntat.
Acabo la visita i torno a la planta baixa. En trobar-hi la noia que m'ha atès la felicito i li manifesto la meva estranyesa pel fet que en un racó de la vall del Roncal hagin tingut en compte l'existència del català a l'hora d'imprimir un fulletó explicatiu. M'explica el perquè, que respon del tot a la seva lògica: molts dels visitants del museu som catalans i, per tant, és normal que hagin usat la nostra llengua en l'explicació. Una simple qüestió d'agraïment.
Vaja, com en els museus importants d'algunes grans ciutats espanyoles, que ignoren les llengües de molts dels ciutadants del que encara avui és l'Estat espanyol i que paguem entre tots.

Carregar piles


Avui acabo les vacances, període que se suposa que serveix per recarregar les piles
Aquesta vegada només us convidaré a relaxar-vos amb aquests gairebé 30 segons de natura viva i relaxant.


(No) voler ser

No vull ser catalanista. Vull ser català.
No vull ser independentista, vull ser independent.
No vull ser titllat d'insolidari quan pertanyo a un país que coneix què vol dir solidaritat millor que cap altre.
No vull ser expoliat per Espanya, però tampoc no m'agradaria ser-ho per Barcelona.
No vull ser un ciutadà amb una llengua menystinguda i que es vol eliminar. Vull ser parlant normal d'una llengua normal.
I vull ser-ho aviat.

Hablar en español

Llegeixo al diari (i ahir vaig veure per la tele) la notícia per la qual la Plataforma per la Llengua denuncia l'augment d'atacs cap a la gent que parla en català. El que s'hi explica m'ha fet recordar dos fets que vaig viure ja fa uns quants anys, tots dos als jutjats de Tarragona:

1.- En un judici vaig demanar declarar en català. Com que la jutgessa no l'entenia em van posar una traductora. Fins aquí tot seria normal. La magistrada, però, així que va tenir ocasió, va deixar anar la seva conyeta: em va preguntar si calia que em traduïssin les seves preguntes al català. Com que sé idiomes, li ho vaig agrair, però vaig respondre-li que no calia.

2.- Un altre cop vaig haver d'anar a buscar un escrit als jutjats. Vaig entrar en un dels despatxos i preguntar a la funcionària que hi havia si ja el tenien en català. La resposta seva va ser taxativa: "Háblame en castellano (o español, no ho recordo, però tant se val)". Jo vaig seguir en català i ella em va etzibar que li parlés en la llengua veïna perquè "según la Constitución es la lengua oficial del Estado". Aquí ja no vaig aguantar més i vaig respondre-li, sense canviar mai de llengua: "Sembla mentida que algú que posa la Constitució com a argument i que treballa per al ministerio de Justicia sigui tan ignorant, ja que el mateix document reconeix la cooficialitat en aquells territoris que tenen una llengua pròpia d'aquest territori." Em vaig girar i vaig afegir-hi un "bon vent i barca nova" amb què vaig voler ser més educat que ella, ja que, altrament, l'hauria engegat directament a dida. Després vaig saber que era de Valladolid.

Fer culleres

En el refranyer català tenim l'expressió "Què en sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?" per referir-nos a algú que opina d'alguna cosa sense saber-ne res.
Doncs bé, a l'Aragó ha aparegut tot un grup de gats que pretenen fer de filòlegs i que s'han inventat la lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) per referir-se al català de la Franja.
A algú se li ha acudit dir mai que els andalusos parlen espi (espanyol del sud de la península ibèrica)? Jo ho proposo, malgrat anar en contra de la meva formació filològica.

Comparar

Ja fa temps que ho sospitava, però ara ho tinc clar: a les Espanyes més cavernàries necessiten lliçons urgents d'història. 
Ara s'han entossudit tots (polítics dels que desprestigien la política i periodistes que s'han tret el títol en una fira fonamentalment) a comparar el nacionalisme català (bàsicament) i basc amb el nazisme i l'estalinisme. Han preguntat mai als supervivents dels camps de concentració, com Neus Català, o dels gulags com es comportaven amb ells els alemanys i els soviètics, respectivament
Parlen d'eufemismes, però ells no es mosseguen la llengua a dir mentides i a ofendre, ja no els catalans i bascos, sinó els qui van sobreviure i els qui van morir (sobretot a aquests) sota els règims de Hitler i Stalin.
El que no tenen present és, tanmateix, que ells també són nacionalistes, espanyols.

Ser model


Se suposa que els mitjans de comunicació haurien de ser una eina fonamental per a la difusió de la llengua estàndard i que els seus periodistes haurien de saber utilitzar amb correcció la llengua. Però, si fem cas de les errades que vaig trobar ahir mentre llegia El Punt Avui -i no és el primer dia que em passa- en alguns casos no és així. 
Text 1

Text 2
Text 3

Fixem-nos-hi: 
  • Els textos 1, 2 i 3 estan trets de la crònica sobre la victòria del Barça a Màlaga en el partit de quarts de final de la Copa. Què hi podem observar? Doncs una falta d'ortografia (succeir no porta dièresi perquè és un infinitiu),  una falta d'apostrofació (l'ocasió, perquè l'article femení s'ha d'apostrofar davant de vocal tret que aquesta sigui una i o una u àtones).  També hi trobem una falta morfosintàctica (fins al descans i no fins el), una de lèxica (parlem d'esdeveniments i no d'aconteixements) i una mala divisió sil·làbica a final de línia (In-iesta)
  • El text 4 el trobem en el reportatge dedicat a les opinions de militants del PSC sobre la situació del seu partit. L'error que hi trobem és semàntic, ja que un carnet no es pot trencar ("Fer trossos o fragments [alguna cosa dura] colpint-la, prement-la"), en tot cas s'estripa ("Esquinçar", és a dir, "rompre, fer trossos, d'una estirada").  
  • També hi ha una errada semàntica al text 5, corresponent a la notícia de la mort de sor María, la principal imputada en el cas de nens robats: no podem treure (que sempre té el sentit de "fer sortir") un nadó a la seva mare, en tot cas se l'hi pot prendre, que sí que té el sentit d'"agafar". Es tracta d'una traducció errònia del castellà quitar, que presenta els dos significats.   
Text 4
Text 5
Desgraciadament, aquest calc semàntic està molt estès, ja que en moltes retransmissions esportives sento a dir que "el jugador x ha tret la pilota al jugador y". Què passa?, que  la hi extirpa?