Fracassar

Segons el diccionari, fracassar significa no reeixir en una empresa. Per tant, no em costa reconèixer que diumenge vaig arribar a casa convençut d'haver viscut un fracàs.

Amb tot, no assolir els objectius que la colla s'havia marcat per a la diada (el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8), quan els assajos havien anat força bé, va produir una sensació entre la ràbia i la frustració, i no tant per la part de feina que m'havia tocat fer en aquests dos castells, com per no saber encara quin ha de ser el desllorigador que permeti a la colla desfer-se dels fantasmes que sempre ens envolten o dels errors que es perpetuen any rere any.

Encara a plaça vaig manifestar tant al cap de colla com al president que ells havien d'estar tranquils per com havien fet la feina fins aleshores. Dos dies després em mantinc en aquest convenciment. L'únic que els demano, passats dos dies, és que sàpiguen trobar per fi quines raons hi pot haver darrere d'un resultat no desitjat, ja que, com Charles Dickens deia, "cada fracàs ensenya a l'home alguna cosa que necessitava aprendre".

Llegir, encara

Fa uns dies comentava que llegir plantejava uns esforços que per a alguns alumnes eren difícils d'assumir. Ara que hem començat un curs nou, a mi com a professor se m'ha plantejat el dubte permanent de cada any: és bo fer llegir per obligació? i en el cas de batxillerat, és bo que sigui la conselleria qui dicti els títols que els alumnes han de llegir si us plau per força?

Anem a pams:

1.- Llegir per obligació: sovint l'única garantia que tenim que els joves llegeixin és la que es deriva d'un programa de lectures obligatòries. Sóc conscient que triar uns títols que puguin agradar la gran majoria d'alumnes d'un nivell és difícil, perquè, segons quina sigui la seva realitat social, els llibres els són més estranys que el peix o la verdura. I a més, tants caps tants barrets pel que fa als temes que els puguin atreure.

2.- Llegir obligatòriament uns títols determinats: l'únic positiu és que després alguna pregunta de les PAU s'hi pot referir (però no tots els alumnes de batxillerat fan la selectivitat).Sempre m'ha produiït la sensació que les autoritats docents no confiïn en el criteri dels professors a l'hora d'establir unes lectures que puguin acostar-se més bé als interessos de l'alumnat bé a la seva facilitat per entendre uns determinats textos. A més, la tendència és la de donar sempre una visió molt restringida de la literatura, ja que es mouen en uns pocs títols que van apareixent i desapareixent (Terra baixa, La plaça del Diamant, per exemple).

Que alguns instituts es plantegin fer plans de lectura per facilitar la comprensió lectora o el plaer de llegir pot ser un primer pas perquè aquest dubte de cada inici de curs s'esvaeixi del meu cap.

Suggerir

Normalment dues persones que miren un quadre en una exposició acostumen a expressar sensacions diferents en veure'l; quan llegeixen un llibre manifesten opinions diverses sobre allò que pretenia dir l'autor; o bé reaccionen de manera diferent quan escolten una peça de música.

I segurament el pintor, l'escriptor i el músic, en el moment de crear la seva obra, s'han mogut per unes sensacions o uns sentiments que no es corresponen a cap de les dues lectures. I potser, fins i tot, no tenien altre objectiu marcat que provocar una suggestió en el receptor. En poesia, un dels exemples clàssics d'aquesta voluntat suggeridora són els haikús; en narrativa, els finals oberts pretenen que el lector pugui continuar la història...

Saltar-se els conductes

Qui fes el servei militar recordarà que una de les primeres coses que s'ensenyaven era que calia respectar els conductes reglamentaris, és a dir, que no podies anar directament al general, si abans hi havia el sergent, el capità o el comandant (per exemple).

Doncs bé, ahir vaig saber d'uns pares que, per expressar una queixa sobre l'institut, van anar pel dret i van adreçar l'escrit directament a l'honorable conseller d'educació. Quan els pares van parlar després amb la direcció del centre van al·legar, per justificar aquest ús de la via directa amb el màxim responsable de la conselleria, que es pensaven que durant el mes de juliol no hi havia ningú ni a l'institut ni als serveis territorials. (Encara hi ha qui pensa que el professorat es passa mig any de vacances).

Ara bé, fins aquí es podria acceptar la ignorància o la ingenuïtat dels pares. El més curiós de la història, però, és que l'honorable conseller els va contestar. És a dir, el general va fer cas del soldat ras, com si no tingués res més important a fer!

Morir anònimament

Quants infants, joves i grans hauran mort durant el minut de silenci que s'ha guardat per recordar un jove que era famós sense que ningú sàpiga ni tan sols que han passat pel món, només per haver nascut pobres o per haver viscut també de la seva feina sense que aquesta hagi transcendit? (Amb tots els respectes pel jugador.)