Respondre

No tinc per costum dedicar espais d'aquest bloc a respondre comentaris, però aquesta vegada faré una excepció i replicaré gent que ha opinat sobre el text reproduït en la reflexió anterior en les versions digitals de Tarragona21 i Tottarragona:

Opinió 1.- Xavi TGN diu: "Esteu tanta gent tan obcecats amb el vostre melic que sou incapaços de mirar amb una mica de perspectiva aèria el barri i el que ha guanyat amb el comerç i la restauració que hi ha aterrat els darrers 15 anys. Si comencen a tancar, i estan fent-ho, les passarem putes (d'allò que tant poc us agradava als de la Cate de tota la vida)."

Resposta 1: Xavi, o no saps llegir o tens els ulls al clatell. En l'escrit afirmem que "no dubtem que la presència del comerç i de la restauració ha ajudat a millorar la imatge del barri", però, si us plau, els veïns que hi portem tota la vida també hi hem posat el nostre granet de sorra. Per tant, d'herois a qui hàgim de fer un monument n'hi ha molts més. En el meu cas, i sense voler-me posar medalles, et puc dir que vaig formar part de la comissió del PEPA (Pla especial de la Pat Alta),constituïda l'any 1986 (com pots veure, fa més de 15 anys).

I una altra cosa: de botigues i restaurants en tanquen i obren contínuament a tota la ciutat, fins i tot on hi ha moltes places d'aparcament. Per tant, algun factor més hi deu haver que fa difícil mantenir un negoci. Se t'ha acudit que potser algú no ha fet l'estudi de mercat correctament per saber si determinada zona és la més adequada per obrir determinat negoci?

Xavier TGN també m'acusa de calcar les idees de l'Associació de Veïns de la Part Alta i algú que signa partalta de partidista. Doncs bé, ni milito en cap partit ni sóc membre de l'esmentada associació. Per tant, potser sí que "quina sort té l'Ajuntament que tothom està tan d'acord en el que intenta fer!" (Xavier dixit), no dec ser un pobre boig que desbarra i va a la seva.

Opinió 2: Un tal Dulos s'exclama: "Las ideas felices de unos pocos que no les importan la gente que realmente mantiene vivas las ciudades: los comerciantes y restauradores."

Resposta 2: Ja ho he dit abans, d'herois n'hi ha molts. D'acord que el comerç i la restauració donen vida a una ciutat. Però un barri és el que és gràcies també al fet que hi viu gent. O potser vols una Parta Alta que recordi una àrea més d'un parc temàtic com Port Aventura, que només tingui atraccions (és a dir, monuments) i negocis? Si us plau, que els centenars de persones que paguem els nostres impostos des de la Part Alta no som pàries ni indis d'una reserva, vaja, crec jo.

Opinió 3.- Ferran manifesta: "Però ha pujat vostè en cotxe alguna vegada? Donar voltes 20 minuts amb el cotxe li sembla que sempre hi ha places per aparcar? Increible, que poc coneixement." (Referint-se a la, segons ell, no disponibilitat de places per estacionar).

Resposta 3: Mira, Ferran, quan he anat a altres zones de la ciutat per compres o per qüestions personals a vegades m'hi he estat aquests minuts que dius i més. Sempre que no hagi fet ús d'un pàrquing de pagament, és clar. A Barcelona també voldries poder estacionar enmig del Raval o del barri gòtic davant mateix de la botiga o del restaurant? O acceptes haver de deixar el cotxe pagant?

Voler una Part Alta de qualitat

A vegades, quan es planteja un problema s’oblida de tenir-ne una visió històrica. Això és el que sembla que els passi a tots aquells que es queixen contínuament del procés de peatonalització iniciat a la Part Alta. Des de fa una trentena d’anys molts veïns i comerciants del barri han lluitat perquè aquest es dignifiqui, tant per a la vida diària dels veïns com d’aquells que hi treballen i que hi pugen a visitar-lo.
En aquestes últimes dècades altres zones de la ciutat han estat també peatonalitzades, amb un recel inicial de veïns i comerciants, com poden ser el carrer de Méndez Núñez i la zona de Sant Agustí – Comte de Rius. I en un moment que no existien els pàrquings propers (Rambla Nova o la Pedrera, per exemple). Per tant, la gent havia d’anar-hi a peu, deixant a vegades el cotxe força lluny. Avui dia, aquest recel s’ha convertit en un comerç actiu, viu i dinàmic.
Vist el que passa en aquestes zones, per què no podem veure bé la mateixa solució per a la Part Alta? Amb la diferència que, a hores d’ara, disposem d’aparcaments pròxims a les dues entrades al barri, on sempre hi ha places disponibles, i que les distàncies màximes que s’han de fer a peu no su-peren els 500 metres. Amb tot, també creiem que s’ha d’ampliar el nombre de places que hi hagi al voltant del barri, com sabem que es vol fer (per exemple, el Roqueral).
Des del restauradors i els comerciants s’afirma que amb el nou pla de mobilitat els clients ja no podran arribar amb cotxe fins al barri i estacionar-hi. La Part Alta, per la seva pròpia estructura urba-nística, de carrers generalment estrets (com a conseqüència del seu origen medieval), no permet dis-posar d’espais adequats per a l’estacionament. Però no ho permet per a ningú: els mateixos veïns en som conscients. Així doncs, com s’ho feia fins ara la gent per aparcar quan pujava al barri? El pla limita l’accés i la circulació, però la normativa relativa a l’estacionament sempre ha estat la mateixa i, per tant, el barri no ha pogut, ni pot, assumir que tots els visitants hi deixin el cotxe quan hi vénen.
Durant el primer trimestre del 2009 l’Ajuntament va dur a terme uns tallers informatius oberts a tothom qui viu i treballa a la Part Alta perquè conegués quines intencions tenien a l’hora d’elaborar el pla de mobilitat. En aquestes mateixes sessions es va oferir la possibilitat que els participants expressessin les seves opinions i propostes de cara a incorporar-les al projecte municipal. Posterior-ment, els representants del consistori han mantingut contactes amb representants dels diversos sectors del barri, és a dir, ningú pot dir que li manca informació i que no ha estat escoltat.
Així, un dels temes tractats en els tallers i en el qual l’Ajuntament ha treballat a favor dels comer-ciants és el dels horaris de càrrega i descàrrega, ja que l’han ampliat. També els ha afavorit a l’hora de facilitar l’entrada dels proveïdors amb targetes d’accés. El que no es pot pretendre és poder acce-dir a qualsevol hora i a qualsevol lloc, quan tota la ciutat té horaris i zones clarament establerts i respectats.
No dubtem que la presència del comerç i de la restauració ha ajudat a millorar la imatge del barri. La seva reforma, però, també ha estat possible gràcies a l’esforç i voluntat dels veïns que han refor-mat casa seva i que han arreglat façanes o han millorat serveis com la llum i l’aigua, i d’aquella gent que ha establert a la Part Alta la seva residència.
Vist el funcionament dels barris vells peatonalitzats d’altres ciutats europees i del país, així com d’altres zones de la ciutat, creiem que la peatonalització de la Part Alta comporta tot un seguit d’avantatges:
- Bon manteniment dels elements urbans, com voreres, senyals o balcons de primers pisos.
- Reducció de la contaminació, tant de CO2 com de soroll.
- Més tranquil·litat i seguretat per a la gent amb mobilitat reduïda en especial, i per a tots els vianants en general.
- Millora de la imatge del barri de cara als turistes, ja que poden passejar-hi gaudint amb més tranquil·litat del valor monumental i dels serveis del barri.
- Augment del valor comercial del barri com a conseqüència de l’augment de qualitat de vida.

(Text signat conjuntament amb Raquel Pérez i aparegut en mitjans de comunicació locals l'última setmana d'octubre.)