Quan es vol menystenir algú, considerant que no se'l té en compte per a res, es diu que és un zero a l'esquerra.
Quan s'estableix una escala o volem comptar els objectes d'una sèrie, el punt de partida és el zero. O això és el que diu el diccionari, perquè, a l'hora de la veritat, això no passa sempre. I si no, que ens ho preguntin als professors.
A l'Avui de dilluns 31 de desembre hi havia un article signat per Xavier Gual, titulat "Apologia del zero", que l'encerta de ple. En el primer paràgraf descriu quina és la situació que hem de viure cada vegada que intentem posar aquesta nota tan rodona a un alumne que no ha fet absolutament res. A partir d'aquí, explica la perversió que la impossibilitat de reflectir aquest no-res en un butlletí planteja i els tabús que s'amaguen rere aquesta política educativa.
Potser haurem de pensar que els ideòlegs de la política educativa que ha impossibilitat l'existència del zero en l'escala de les avaluacions són hereus de la filosofia aristotèlica, que rebutjava l'existència del no-res. O potser tenen por que ells poguessin ser els destinataris d'aquesta qualificació.
