Viure i veure els castells

Aquests dies hem viscut la festa major de Tarragona, durant la qual s'han dut a terme tres actuacions castelleres. Podia haver fet alguna reflexió diumenge, després de la primera, però he preferit esperar-me a avui, quan s'hagués acabat l'última:


1. Per a tots els membres de la colla diumenge va ser un dia especial, encara que per motius diferents: descarregar la tripleta era una fita de joia per a la gent que ha entrat nova en els últims temps, sobretot per a la jovenalla que ha aportat nova frescor als assajos i a les sortides. Gent amb camisa encara per gastar de relativament poques actuacions que porten (Forcadell, Albert Blay, Marina, Alèxia, Mercè,...), amb camisa que s'estrenava just diumenge (Videla, Germán,...) o gent que encara l'espera (Arnau, Martorell,...) s'abraçaven entre ells o amb la gent que porta més anys.

Per als qui ja portem uns anys a la Jove, diumenge fou una jornada per reviure experiències ja viscudes, l'última vegada de les quals fa onze anys a l'Arboç.



2. A vegades sembla que tot s'hi valgui, per fer castells. Els Castellers de Vilafranca, però també la Vella de Valls, ja fa temps que es dediquen a reclutar de manera forçada, és a dir, a segrestar, gent de les altres colles amb què comparteixen plaça i, fins i tot, del públic. Si ho fessin correctament, demanant-ho bé, potser aniria a donar-los un cop de mà. Però que m'agafin, em col·loquin allà on ells volen i que els altres els hàgim de fer la pinya perquè ells, que no són prou per si sols, pugin al folre i a les manilles i em trepitgin, que es comportin com uns perdonavides si m'hi nego (com si diguessin "m'he quedat amb la teva cara"), per aquí no hi passo. Per tant, vellacos i llangardaixos, fixeu-vos bé en la meva cara (la teniu al perfil) i no torneu a preguntar-me si vull venir a ajudar-vos, ja en sabeu la resposta.



3. Quan toca toca. Cal felicitar-se, com a espectador, de l'actitud dels matalassos diumenge passat. Repetir l'intent de 3/9f després d'un canvi forçat per lesió en el primer i carregar el castell té el seu mèrit, sobretot quan el relleu era algú que feia anys que no pujava. Llàstima que l'intent de 4/pf estigués massa verd i que la frase de la seva última samarreta ("Posa't a treballar") sigui massa explicativa del que han de fer per assolir-lo.



4. Ara bé, quan toca toca. I ahir dimecres va tocar recriminar l'actitud d'un impresentable que du camisa a ratlles que respon al nom de Toni Morató i al malnom de Shin Chan. Aquest càncer dels matalassers en particular i del món casteller tarragoní sembla que no té remei: sempre ha de donar la nota. En l'intent de pilar de 6 de la seva colla, que va quedar només carregat (per als matalassers "moralment descarregat" [!?]), una part de la culpa de la caiguda va ser seva, per vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo: nano, no es pot voler fer una botifarra quan el pilar encara no està descarregat, que després passa el que passa.



5. Les colles petites van entrar a plaça ahir rere una pancarta que reivindicava que la d'ahir era l'autèntica diada de santa Tecla. I qui ho dubtava. Voler fer evident allò que ningú no nega és absurd. Que se'ls discrimina, segons ells, per l'invent d'una diada amb colles foranes de nivell el diumenge anterior a santa Tecla, mentida. A què aspira una colla que va tirant com pot els castells de set (Serrallo) i una altra que no es capaç de carregar un 5/6 per la Diada de l'11 de setembre (Sant Pere i Sant Pau)?



6. Com a casteller vull reivindicar la Mercè com a diada castellera. Demà a la premsa es destacarà que tres colles han arribat a l'Ajuntament amb el pilar caminant i que l'altra (nosaltres, la Jove) ens hem quedat a prop per segon any. Que hàgim descarregat el desè 5/8 de la temporada (tercer en cinc dies) serà una simple anècdota.

Desaparèixer

Si el dia de sant Magí proposava la fusió entre dues colles de la ciutat, avui he de demanar la desaparició d'una altra: els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Aquest vespre, com a casteller, però també com a ciutadà de Tarragona, he sentit vergonya castellera: que una colla arribi a plaça amb un nombre de castellers sota mínims -amb només dues grallers- i que només pugui alçar castells de sis, encara que nets, és molt trist. A més, no ha pogut amb el cinc de sis, simplement perquè no té canalla per pujar a dosos: la qui eixarrancava al tres era tan alta com les del pis inferior.
Per què una colla així sobreviu? Per què no plega, quan va sempre faltada de gent? Doncs senzillament, perquè hi ha una vaca que es deixa munyir fàcilment, es tingui el nivell que es tingui de castells: mentre des de l'Ajuntament es pagui per fer castells com els d'avui, uns quants pararan la mà i sentiran la dringadissa dels diners.

Canviar de patró?

En quinze dies, més o menys, he pogut veure com s'actua de manera diferent respecte d'un mateix problema:
1. De cara al dia de sant Magí vaig preguntar a la guàrdia urbana si es podria obrir a la circulació de vehicles dels veïns el portal del Roser, ja que, amb motiu de les festes, el sector del carrer dels Cavallers quedava sense cap via d'entrada. La resposta va ser que no, que no depenia d'ells i que no es podia enretirar la peça que impedeix el pas.
2. Avui la "Vuelta a España" sortia de Tarragona. La Rambla Vella ha quedat tancada al trànsit des de primeríssima hora del matí. Quan he anat a treballar a tres quarts de nou, la sortida que ara com ara tenim com a normal, per darrere de l'ajuntament, estava tallada (perquè va a parar a la Rambla) i el portal del Roser obert. 
Oh, miracle, el que no aconsegueix el copatró de la ciutat ho fan les bicicletes. Potser haurem de demanar que es canviï la segona festa major de la ciutat davant de tal prodigi.