Aquest cap de setmana s'ha produït una notícia curiosa per poc habitual en el món de l'esport:
En un torneig de futbol aleví celebrat a Guipúscoa, s'enfrontaren a la final els equips del Sevilla i de l'Espanyol, aquest amb l'equip d'alevins de primer any. El partit va acabar amb empat a quatre i, per tant, es va haver de decidir als penaltis. Els més encertats van ser els més andalusos, amb la qual cosa guanyaven la copa. Però, en un gest sorprenent l'entrenador, i després de consultar-ho a l'organització i de parlar-ho amb els seus jugadors, va lliurar-la als espanyolistes, argumentant que, tot i ser un any més petits, havien jugat millor durant el torneig i que els penaltis no havien fet justícia a aquesta circumstància. Lògicament, la reacció de l'Espanyol va ser de sorpresa.
Alguns diran que en futbol no sempre guanya el millor, sinó el qui marca més gols que el rival; que l'actitud de l'entrenador sevillista no era la que corresponia, que si ells havien tingut més encert a la tanda de penes màximes... Però com Ernesto Chao, l'entrenador del Sevilla, va declarar: "ells han estat millors durant el torneig i durant la final, ells es mereixen la copa".
Alguns diran que en futbol no sempre guanya el millor, sinó el qui marca més gols que el rival; que l'actitud de l'entrenador sevillista no era la que corresponia, que si ells havien tingut més encert a la tanda de penes màximes... Però com Ernesto Chao, l'entrenador del Sevilla, va declarar: "ells han estat millors durant el torneig i durant la final, ells es mereixen la copa".
En el món del futbol professional, tots sabem que les regles són les que són, que els interessos que s'hi mouen són molts i que hi ha molts diners pel mig. Això no obstant, crec que en el futbol (i per extensió en tot l'esport) infantil el més important és formar esportistes, però, principalment, persones. I en aquest sentit, Chao va donar una lliçó millor que qualsevol altra que hagi doant en un camp d'entrenament.
Fa uns mesos ja es va produir una situació comparable quan Sergi Barjuan, entrenador del juvenil B del Barça va ordenar als seus jugadors que es deixessin marcar un gol després que ells n'haguessin fet un a l'equip rival (el Castelldefels) quan el seu porter era al terra, perquè tot quedés com abans, és a dir, empatat.
Fa uns anys, quan treballava a l'Arboç, se celebrava la jornada de portes obertes. Era dissabte al matí i, a mitja jornada, va arribar el germà petit d'una alumna; venia de jugar a futbol i la seva mare li va preguntar: "Heu guanyat?". No em poder estar de fer un petit reny: "Perdó, però crec que la pregunta està mal feta. Quan tenen aquesta edat la primera pregunta hauria de ser 'Com ha anat?'. La vostra fomenta la competivitat, mentre que el que primer han de fer és passar-ho bé. Si, a més, es guanya, millor, però no ha de ser el primer objectiu".
