A partir del curs vinent, la conselleria d'Educació pretén reduir les hores de llengua (catalana i castellana), de filosofia i d'història al batxillerat per considerar desproporcionat el pes que tenen aquestes matèries comunes en el currículum dels nostres batxillers. Lògicament, els professors dels àmbits científic i tècnic n'estan satisfet i els de les àrees afectades no ho estem gens.
Des de la conselleria s'ha respost a la queixa dels docents de llengua dient que un alumne ha d'haver assolit el domini bàsic (i suficient) en llengua en finalitzar l'ESO i que els professors de les altres àrees també valoraran la capacitat d'expressió dels alumnes.
Què em fa pensar que aquests arguments són una fal·làcia?:
1) La realitat de l'ESO és massa complexa per poder afirmar que tots els alumnes que l'acaben són competents en llengua. En primer lloc, la diversitat de nivells dels alumnes tendeix a rebaixar continguts per atendre l'alumnat amb més dificultats i, en conseqüència, aquells qui poden excel·lir es veuen condemnats, com un Sísif qualsevol, a revisar curs rere curs els mateixos continguts. I, en segon lloc, cada centre respon a uns paràmetres diferents: no és el mateix un centre d'Olot (com tant li agrada exemplificar al conseller), que un institut com el de Torreforta, on jo treballo, que té 50 alumnes en aula d'acollida i pràcticament cap alumne catalanoparlant, i que és en un entorn socioeconòmic molt diferent.

En definitiva, les llengües són imprescindibles per expressar-se en qualsevol àrea de coneixement, i no tenir-ne prou domini incideix negativament en totes elles.