Anar al teatre

Dimarts vaig anar a Barcelona per veure-hi el musical Què. Just dissabte havia escoltat per la ràdio una entrevista amb Àngle Llàcer, el director de l'obra, que creia que muntatges com aquest afavorien més l'accés al món del teatre que altres de més farragosos vistos pels joves senzillament perquè es corresponen a lectures obligatòries (i posava com exemple La plaça del Diamant). Veient la mitjana d'edat del públic assistent dimarts, he d'estar-hi totalment d'acord. Llàstima que no realitzin cap sessió de tarda entre setmana perquè des dels instituts es puguin organitzar assistències de grup. Així és difícil que molts joves de fora de Barcelona puguin introduir-se en el món del teatre.

Modificar

Dissabte, dia 6, els espanyols celebraven el dia de la Constitució, festa que hauria d'haver estat purament institucional des dels seus inicis, però que van col·locar en el calendari festiu general.

A la canalla, davant d'alguna cosa fràgil, se'ls diu allò de "es mira, però no es toca". Doncs bé, o la Constitució és feble, perquè ni pensaments de tocar-la, o bé és massa forta, perquè ho té tot lligat i ben lligat.

L'Estatut de Catalunya, en canvi, amb l'excusa d'estar supeditat a la Carta Magna, pot retallar-se tant com es vulgui per un tribunal anomenat constitucional.

Si no fos perquè altres anys, el pont esdevé aqüeducte, quants s'apuntarien a esborrar aquesta festa del calendari laboral?