Mantenir

Ja fa un mes i mig llarg que van acabar les obres de desenrunament de les cases esfondrades al carrer dels Cavallers. Des de llavors convivim amb una estructura metàl·lica i una coberta de fusta que mantenen el tros de façana que va quedar dempeus i que protegeix la del conservatori. Ara bé, fins quan la tindrem? Quan es (re)construirà al solar? Com que temo que va per llarg, el dubte que se'm planteja és un altre: El solar es mantindrà en condicions perquè no acabi en un abocador de brossa i un cau de rates? Perquè la manera de protegir-lo és ben precària i la seva neteja deixa molt que desitjar. 

I si no, temps al temps.

Esfondrar-se

De tant en tant veiem per la tele imatges d'una casa que s'ha esfondrat per raons diverses (explosions de gas, mal estat, obres al solar veí,...). Fa pocs dies era una casa ddel barri vell de Lleida, aquesta matinada ha estat una casa ben a prop de la meva.

He rebut trucades de coneguts interessant-se pel fet i per si n'havia estat afectat. Gràcies a tots.

Però la reflexió que em plantegen aquests fets és una i clara: qui n'és el responsable quan la casa cau només pel fet de ser vella? A Lleida han presentat una denúncia contra el propietari de l'immoble (casualment un exregidor de la ciutat). 

Desconec la raó de l'esfondrament a Tarragona, perquè encara és aviat, però l'estat de la casa no era precisament bo: el trespol d'una de les habitacions s'havia esfondrat fa molts anys i no s'havia reconstruït, pel que sembla per falta d'interès del propietari (casualment un exregidor de l'Ajuntament de Tarragona), el qual també té altres cases al barri en un estat si fa no fa semblant.

Com es poden evitar accidents com aquest? És l'amo el responsable últim? En té l'Ajuntament alguna responsabilitat per no fer inspeccions o per no exigir reformes?

Respondre

No tinc per costum dedicar espais d'aquest bloc a respondre comentaris, però aquesta vegada faré una excepció i replicaré gent que ha opinat sobre el text reproduït en la reflexió anterior en les versions digitals de Tarragona21 i Tottarragona:

Opinió 1.- Xavi TGN diu: "Esteu tanta gent tan obcecats amb el vostre melic que sou incapaços de mirar amb una mica de perspectiva aèria el barri i el que ha guanyat amb el comerç i la restauració que hi ha aterrat els darrers 15 anys. Si comencen a tancar, i estan fent-ho, les passarem putes (d'allò que tant poc us agradava als de la Cate de tota la vida)."

Resposta 1: Xavi, o no saps llegir o tens els ulls al clatell. En l'escrit afirmem que "no dubtem que la presència del comerç i de la restauració ha ajudat a millorar la imatge del barri", però, si us plau, els veïns que hi portem tota la vida també hi hem posat el nostre granet de sorra. Per tant, d'herois a qui hàgim de fer un monument n'hi ha molts més. En el meu cas, i sense voler-me posar medalles, et puc dir que vaig formar part de la comissió del PEPA (Pla especial de la Pat Alta),constituïda l'any 1986 (com pots veure, fa més de 15 anys).

I una altra cosa: de botigues i restaurants en tanquen i obren contínuament a tota la ciutat, fins i tot on hi ha moltes places d'aparcament. Per tant, algun factor més hi deu haver que fa difícil mantenir un negoci. Se t'ha acudit que potser algú no ha fet l'estudi de mercat correctament per saber si determinada zona és la més adequada per obrir determinat negoci?

Xavier TGN també m'acusa de calcar les idees de l'Associació de Veïns de la Part Alta i algú que signa partalta de partidista. Doncs bé, ni milito en cap partit ni sóc membre de l'esmentada associació. Per tant, potser sí que "quina sort té l'Ajuntament que tothom està tan d'acord en el que intenta fer!" (Xavier dixit), no dec ser un pobre boig que desbarra i va a la seva.

Opinió 2: Un tal Dulos s'exclama: "Las ideas felices de unos pocos que no les importan la gente que realmente mantiene vivas las ciudades: los comerciantes y restauradores."

Resposta 2: Ja ho he dit abans, d'herois n'hi ha molts. D'acord que el comerç i la restauració donen vida a una ciutat. Però un barri és el que és gràcies també al fet que hi viu gent. O potser vols una Parta Alta que recordi una àrea més d'un parc temàtic com Port Aventura, que només tingui atraccions (és a dir, monuments) i negocis? Si us plau, que els centenars de persones que paguem els nostres impostos des de la Part Alta no som pàries ni indis d'una reserva, vaja, crec jo.

Opinió 3.- Ferran manifesta: "Però ha pujat vostè en cotxe alguna vegada? Donar voltes 20 minuts amb el cotxe li sembla que sempre hi ha places per aparcar? Increible, que poc coneixement." (Referint-se a la, segons ell, no disponibilitat de places per estacionar).

Resposta 3: Mira, Ferran, quan he anat a altres zones de la ciutat per compres o per qüestions personals a vegades m'hi he estat aquests minuts que dius i més. Sempre que no hagi fet ús d'un pàrquing de pagament, és clar. A Barcelona també voldries poder estacionar enmig del Raval o del barri gòtic davant mateix de la botiga o del restaurant? O acceptes haver de deixar el cotxe pagant?

Voler una Part Alta de qualitat

A vegades, quan es planteja un problema s’oblida de tenir-ne una visió històrica. Això és el que sembla que els passi a tots aquells que es queixen contínuament del procés de peatonalització iniciat a la Part Alta. Des de fa una trentena d’anys molts veïns i comerciants del barri han lluitat perquè aquest es dignifiqui, tant per a la vida diària dels veïns com d’aquells que hi treballen i que hi pugen a visitar-lo.
En aquestes últimes dècades altres zones de la ciutat han estat també peatonalitzades, amb un recel inicial de veïns i comerciants, com poden ser el carrer de Méndez Núñez i la zona de Sant Agustí – Comte de Rius. I en un moment que no existien els pàrquings propers (Rambla Nova o la Pedrera, per exemple). Per tant, la gent havia d’anar-hi a peu, deixant a vegades el cotxe força lluny. Avui dia, aquest recel s’ha convertit en un comerç actiu, viu i dinàmic.
Vist el que passa en aquestes zones, per què no podem veure bé la mateixa solució per a la Part Alta? Amb la diferència que, a hores d’ara, disposem d’aparcaments pròxims a les dues entrades al barri, on sempre hi ha places disponibles, i que les distàncies màximes que s’han de fer a peu no su-peren els 500 metres. Amb tot, també creiem que s’ha d’ampliar el nombre de places que hi hagi al voltant del barri, com sabem que es vol fer (per exemple, el Roqueral).
Des del restauradors i els comerciants s’afirma que amb el nou pla de mobilitat els clients ja no podran arribar amb cotxe fins al barri i estacionar-hi. La Part Alta, per la seva pròpia estructura urba-nística, de carrers generalment estrets (com a conseqüència del seu origen medieval), no permet dis-posar d’espais adequats per a l’estacionament. Però no ho permet per a ningú: els mateixos veïns en som conscients. Així doncs, com s’ho feia fins ara la gent per aparcar quan pujava al barri? El pla limita l’accés i la circulació, però la normativa relativa a l’estacionament sempre ha estat la mateixa i, per tant, el barri no ha pogut, ni pot, assumir que tots els visitants hi deixin el cotxe quan hi vénen.
Durant el primer trimestre del 2009 l’Ajuntament va dur a terme uns tallers informatius oberts a tothom qui viu i treballa a la Part Alta perquè conegués quines intencions tenien a l’hora d’elaborar el pla de mobilitat. En aquestes mateixes sessions es va oferir la possibilitat que els participants expressessin les seves opinions i propostes de cara a incorporar-les al projecte municipal. Posterior-ment, els representants del consistori han mantingut contactes amb representants dels diversos sectors del barri, és a dir, ningú pot dir que li manca informació i que no ha estat escoltat.
Així, un dels temes tractats en els tallers i en el qual l’Ajuntament ha treballat a favor dels comer-ciants és el dels horaris de càrrega i descàrrega, ja que l’han ampliat. També els ha afavorit a l’hora de facilitar l’entrada dels proveïdors amb targetes d’accés. El que no es pot pretendre és poder acce-dir a qualsevol hora i a qualsevol lloc, quan tota la ciutat té horaris i zones clarament establerts i respectats.
No dubtem que la presència del comerç i de la restauració ha ajudat a millorar la imatge del barri. La seva reforma, però, també ha estat possible gràcies a l’esforç i voluntat dels veïns que han refor-mat casa seva i que han arreglat façanes o han millorat serveis com la llum i l’aigua, i d’aquella gent que ha establert a la Part Alta la seva residència.
Vist el funcionament dels barris vells peatonalitzats d’altres ciutats europees i del país, així com d’altres zones de la ciutat, creiem que la peatonalització de la Part Alta comporta tot un seguit d’avantatges:
- Bon manteniment dels elements urbans, com voreres, senyals o balcons de primers pisos.
- Reducció de la contaminació, tant de CO2 com de soroll.
- Més tranquil·litat i seguretat per a la gent amb mobilitat reduïda en especial, i per a tots els vianants en general.
- Millora de la imatge del barri de cara als turistes, ja que poden passejar-hi gaudint amb més tranquil·litat del valor monumental i dels serveis del barri.
- Augment del valor comercial del barri com a conseqüència de l’augment de qualitat de vida.

(Text signat conjuntament amb Raquel Pérez i aparegut en mitjans de comunicació locals l'última setmana d'octubre.)

Plorar per mamar

Des de fa cosa d'un mes la Part Alta viu en el debat de la seva peatonalització. Bé, de fet, del tema se'n parla al barri des de fa ja anys, però ara les divisions de parers s'han fet evidents. Un grup de botiguers, restauradors i veïns han manifestat públicament la seva oposició al pla de mobilitat que pretén convertir el barri en zona peatonal i que es va començar a aplicar el passat dia 19 de juliol coincidint amb les obres a la muralla.

Si llegim el cartell que han penjat en molts aparadors (vegeu-lo sota), hi dues coses amb les quals no puc estar d'acord (i parlo com a veí):

1.- En nom de quants veïns, comerciants i restauradors parlen? Hi ha darrere alguna associació? A mi no em queda clar. Quan parlen de de veïns/es jo no m'hi considero inclòs i, pel que sé, en som uns quants.

2.- Volen un barri on convisqui tothom. Totalment d'acord. Però no amb la segona part, perquè, torno a dir, no sé qui inclou de debò: "som nosaltres els qui més hi tenim a dir". Insisteixo: qui (i quants) forma part d'aquest "nosaltres"?

En un comunicat reproduït per Notícies TGN el dia 1 de setembre manifesten que "en cap moment s'ha pogut comptar amb el suport generalitzat dels afectats senzillament perquè mai s'ha demanat el nostre parer al respecte, ni n'hem tingut cap informació fins pocs dies abans de l'inici del Pla". Més endavant reclamen que "qualsevol acció important sobre el nostre barri i afecti la nostra vida quotidiana o activitat laboral de manera important com és aquest cas, sigui precedit d'un autèntic i valent procés participatiu i un cop acabat aquest i confeccionat el projecte és indispensable una informació clara, àmplia i individualitzada per part de l'Ajuntament".

Senyors, quan de temps fa que viuen o treballen a la Part Alta? On eren l'any passat? Durant el febrer i el març de l'any 2009 el veïnat del barri, tots els qui hi vivim o hi treballem vam ser convidat a participar a l'edifici consistorial en un debat sobre el model de mobilitat que volíem tenir. Es van debatre temes com la regulació del trànsit (qui hi havia de poder entrar i qui no), horaris i zones de càrrega i descàrrega,... I una qüestió vam tenir clara tots els que hi vam anar: el barri és primer de tot de i per a aquells que hi duem a terme la nostra activitat domèstica o laboral, és a dir, el barri ha de ser concebut per i per als veïns.

Segur que en alguns punts tenen raó, com per exemple amb les poques places d'aparcament que hi ha al voltant del barri, que a la gent li agrada poder anar fins a la porta de la botiga o del restaurant en cotxe. Però passegin-se pels barris vells de moltes ciutats (els poso Oviedo i Toledo com a exemples que conec) i comprovin qui circula pels seus carrers i a quines hores.

Ah, i sobretot, aprenguin a plorar quan toca, no un any i mig després.

Arreglar o espatllar

Fa una setmana, i fent una via inusual, van tornar a col·locar les pilones del carrer del Comte, que no estava acabat d'arreglar del tot. La urgència per instal·lar-los quedava justificada pel fet que dissabte es celebraven les festes del carrer i un dels actes era la "Pilon parade", consistent que, qui volgués, podia pintar una de les pilones.

En el seu moment, fa cinc anys, les pilones van tenir la funció d'evitar que s'estacionés al carrer, la qual cosa impedia l'accés de vehicles d'emergència a la zona. Avui, però, la seva existència no té sentit, per diversos motius:

1.- S'han suprimit les voreres, amb la qual cosa s'entén que el carrer està concebut per a vianants.

2.- La voluntat és la peatonalització del barri, és a dir, els únics vehicles que han de poder circular-hi són els dels veïns. I aquests haurien de ser els primers conscienciats a respectar-ho.

3.- La resta de carrers que s'han arreglat seguint el mateix model de terra (Cuirateries, Mediona, de la Nau,...) no en presenten, tot i que en algun cas són més amples. L'Ajuntament, per tant, hauria de ser coherent i aplicar els mateixos criteris per a totes les vies de la zona.

Ara bé, per què s'hi han instal·lat de nou? Segons el Pep Escoda (fotògraf i veí del carrer) havien esdevingut un reclam turístic perquè apareixen en foto de mig món i "junt amb la façana de la plaça dels Sedassos són l'objecte més fotografiat de la Part Alta". Quin consol! Jo preferiria que ho fossin la volta del Pallol, les escales de la Catedral o el carrer de Riudecols, per exemple.

La regidora del PIPA Carme Crespo manifesta "que els veïns ho sol·licitaren i s'han mantingut, perquè considerem que ja són un signe de la seva identitat". Quins veïns ho han demanat? Amb quina finalitat real? Si algun veí d'algun altre carrer en vol, també n'hi posaran?

Continuar patint

Ara que em feia a la idea de tornar a la normalitat pel que respecta a poder tancar el cotxe a casa, llegeixo a la premsa que no, que des de l'Ajuntament continuen amb ganes de fer-nos patir.

Anem per ordre:

- des de sant Joan del 2009 fins al 15 de febrer de 2010 el portal del Roser va estar tancat per obres. Conseqüència: haver de fer el tomb cada dia pel portal de sant Antoni (un quilòmetre llarg extra).

- des del dia 1 de febrer que no puc tancar el cotxe a casa perquè el carrer del Comte és en obres.

- les obres del carrer de la Nau porten també no sé quants mesos.

- a partir de l'1 de juliol "els treballs de rehabilitació del tram de vint metres de muralla de Tàrraco entre el fortí Negre i l'Hort de l'Arquebisbe alteraran el trànsit rodat a la Part Alta de Tarragona durant mig any. [...], la Baixada del Roser estarà tallat al trànsit de vehicles " (El Punt, 9-6-10). Si tenim en compte que "segons dades de l'àrea de Mobilitat, pel portal de Sant Antoni hi entren diàriament uns sis mil vehicles, tant turismes com furgonetes i camions (El Punt, 11-6-10), dels quals m'agradaria saber quants no són veïns del barri, quina solució hi ha per fer compatible el trànsit de vianants (sobretot al carrer Major) i la circulació de vehicles?

Fa temps que em formulo una sèrie de preguntes:

1) Per què no hi ha la valentia d'impedir el pas a tots els vehicles que entren només per fer càrrega i descàrrega de criatures just davant de les portes del conservatori i de l'Ensenyança? Que obliguin els pares a portar-los a peu des de l'avinguda de Catalunya o des del passeig de Sant Antoni, que caminar no fa cap mal.

2) Per què no s'han regulat unes zones i horaris de càrrega i descàrrega com es va demanar a les reunions del pla de mobilitat del febrer de 2009? A dia d'avui els conductors dels vehicles s'aturen on volen i a l'hora que volen.

3) Per què no tanquen també el portal de sant Antoni com han fet amb el del Roser? I que ningú no s'empari en el pàrquing de Jaume I (si mai arriba a ser una realitat) per no fer-ho, perquè sóc de l'opinió que les places que acabi tenint s'han d'oferir exclusivament als veïns de la Part Alta.

Tenir visibilitat

Fa ja gairebé tres mesos que els veïns podem tornar a entrar pel portal del Roser amb cotxe. S'ha de reconèixer que el sistema és ràpid, però (sempre hi ha d'haver un però) hi ha un petit problema: quan ets al portal s'ha de fer un estop que resulta dificultós, perquè la visibilitat a l'esquerra no és gaire bona. Cal treure una mica el morro del cotxe i això pot comportar alguna conseqüència desagradable. No sóc tècnic i per tant la pregunta que em faig pot tenir una resposta impossible: es podria instal·lar alguna mena de semàfor a la baixada del Roser coordinat amb el descens de la pilona de l'entrada al portal, de manera que qui s'aturés fos el vehicle que va més ràpid?

El video està fet anant a peu, però és suficient per fer-se una idea de quina pot ser la visibilitat dalt d'un cotxe.

Conèixer la senyalització

El passat dimecres, el regidor de CiU Jordi Sendra compareixia davant del portal del Roser per mostrar la seva disconformitat per les pilones que s'hi han col·locat de cara a regular l'entrada de vehicles a la Part Alta per aquest indret. A banda de l'impacte visual, un dels comentaris que més van reproduir els mitjans de comunicació era la impossibilitat (o gran dificultat) de poder girar els vehicles que pujaven per la Via de l'Imperi. No li negaré la raó en aquest aspecte. A més, deia que aquests vehicles "hauran de canviar de sentit, ja que només podran accedir-hi si pugen per l'Avinguda de Catalunya, però per girar hauran de fer un gran tomb i potser anar fins a la rotonda dels Quatre Garrofers».

I aquí demostra no conèixer la circulació per la zona. Tal com estan les senyalitzacions horitzontal i vertical al capdavall de la Via de l'Imperi, només poden pujar-hi els vehicles que vénen de la Rambla Vella, ja que ni els procedents d'Estanislau Figueres poden girar a l'esquerra ni els qui pugen per Assalt poden travessar la Rambla. Per tant, la solució és molt ràpida: qualsevol vehicle ha d'anar a buscar l'avinguda de Maria Cristina i pujar després per l'Avinguda de Catalunya. Molt més curt que baixar fins als Quatre Garrofers, oi?

Reblar el clau

En l'últim text parlava de la situació circulatòria de la Part Alta.

Dimarts, una carta al Diari de Tarragona d'un altre veí del barri expressava les mateixes opinions i es preguntava fins quan havíem d'aguantar aquesta situació.

Avui divendres la situació ha canviat:

- Ara està en obres el carrer Calderers, i mitja baixada del Patriarca (punt de pas obligat en l'únic circuit que tenim ara com a ara per arribar al sector marginal del barri) està amb tanques. També l'aixecaran per obres?, em pregunto.

- Quan he arribat a la plaça de les Cols a 1/4 de 4 de la tarda, després de la sorpresa anterior, n'he trobat una altra: dos cons de plàstic m'impedien baixar pel carrer Major: un vehicle d'enllumenat estava treballant-hi. Truco a la Guàrdia Urbana demanant com m'ho havia de fer per poder arribar a casa. Em demanen les dades (nom i DI) i diuen que hi envien una patrulla per estudiar la situació. Després de 20 minuts torno a telefonar-hi, perquè no havien aparegut (bé, sí, havia tret el nas una grua municipal, no sé ben bé per quin motiu), i em diuen que tenen altres casos prioritaris entre mans. Poc després, un treballador de l'enllumenat enretira els cons: han acabat la feina.

I jo que em pregunto: si s'hagués produït una emergència al carrer dels Cavallers o al carrer del Comte, com s'ho haurien fet? Hauria arribat la Urbana?

Per què no reblem el clau i tanquem del tot el barri, convertint-lo en un parc temàtic?

Posar-ho fàcil

L'Ajuntament de la nostra estimadíssima ciutat de Tarragona sembla que vol tenir els veïns de la Part Alta molt entretinguts, sobretot quan es tracta de circular-hi amb vehicle. Carles Castillo, regidor de mobilitat, no deu tenir clar què significa aquest concepte, perquè a nosaltres la situació actual pràcticament ens immobilitza.

Analitzem quina és la situació actual dels diversos accessos al barri:

1- El Portal del Roser segueix tallat. Per tant, possibilitat d'accés o sortida zero, excepte per als vehicles de dues rodes, que fan el que volen.

2- El carrers de Sant Oleguer i de les Peixateries Velles en obres des de fa deu dies. La possibilitat d'usar-los per entrar a la Part Alta, doncs, nul·la. Això sí, per poder arribar fins al pàrquing de la plaça de la Font s'ha fet Portalet, de manera excepcional, de doble sentit (fet que algun vehicle ha aprofitat per pujar contradirecció per la baixada de la Misericòrdia), que tots som iguals a fotre'ns.

3- El Portal de Sant Antoni queda com a únic accés. Un cop s'arriba a les Coques l'única opció, però, és baixar-hi fins a Merceria, carrer Major i ... Aquest cap de setmana, amb tot, se celebra la setmana medieval i aquest circuit és inviable. Solució?: canviar provisionalment el sentit de circulació del carrer de la Mercè, plaça de l'Oli i Merceria (sector Fòrum - baixada del Patriarca) per poder arribar al carrer Major. En alguns moments, malgrat tot, la mobilitat es farà difícil per la quantitat de gent que hi haurà a la zona.

3bis) De les Coques a portal del Roser no es pot circular per obres.

Què podem fer, doncs? Posar-nos-hi fulles? Mobilitzar-nos, és a dir, manifestar-nos? Negar-nos a pagar impostos derivats del fet de tenir vehicle (circulació, gual)? Entrar i sortir amb helicòpter? Convertir el barri en un parc temàtics i els veïns en figurants?

Costaria gaire, senyor Castillo, no fer coincidir en el temps tantes obres i esdeveniments i facilitar-nos arribar a casa?

Canviar de patró?

En quinze dies, més o menys, he pogut veure com s'actua de manera diferent respecte d'un mateix problema:

1. De cara al dia de sant Magí vaig preguntar a la guàrdia urbana si es podria obrir a la circulació de vehicles dels veïns el portal del Roser, ja que, amb motiu de les festes, el sector del carrer dels Cavallers quedava sense cap via d'entrada. La resposta va ser que no, que no depenia d'ells i que no es podia enretirar la peça que impedeix el pas.

2. Avui la "Vuelta a España" sortia de Tarragona. La Rambla Vella ha quedat tancada al trànsit des de primeríssima hora del matí. Quan he anat a treballar a tres quarts de nou, la sortida que ara com ara tenim com a normal, per darrere de l'ajuntament, estava tallada (perquè va a parar a la Rambla) i el portal del Roser obert. 
Oh, miracle, el que no aconsegueix el copatró de la ciutat ho fan les bicicletes. Potser haurem de demanar que es canviï la segona festa major de la ciutat davant de tal prodigi.

Fer gincanes

Aquest estiu l'Ajuntament de Tarragona s'ha proposat que els veïns de la Part Alta, sector Cavallers, ens ho passem d'allò més bé quan hem de circular amb cotxe.

Primer van tancar per obres el portal del Roser l'endemà de sant Joan, amb la qual cosa havíem de fer el tomb pel portal de sant Antoni, pel Seminari i la baixada del Roser. Ara que n'han retirat la bastida encara és impossible accedir-hi amb vehicle a l'espera que hi posin el lector de matrícules.

Fa set dies van tallar l'accés pel Seminari perquè fan obres a la placeta de Sant Joan i en tenen per uns quinze dies. Això implicava un canvi de sentit del carrer dels Cavallers i haver de baixar per les Coques, pel carrer Major i per Cavallers.

Avui, per obres a la plaça de la Pagesia, davant de l'església de Sant Llorenç, m'he trobat havent-me de desviar cap al rectorat i el portal del Carro per anar a les Coques.

A més, han aprofitat aquests dies per reasfaltar la Falsa Braga i repintar la Rambla Vella, les dues vies d'accés al portal de Sant Antoni des de l'avinguda de Catalunya.

Vaja, una autèntica gincana digna de qualsevol casal d'estiu.

Tenir dret a circular... o no

Quadre esperpèntic

1. Dilluns al voltant de les 8 del vespre: dues tanques impedeixen que els cotxes accedeixin a la plaça del Pallol i, per tant, al carrer dels Cavallers i perpendiculars. Tres cotxes estan aturats davant les tanques, amb els llums d'emergència engegats, impedint una hipòtètica circulació cap als carrers tallats.
2. Un quart cotxe, el meu, arriba a la plaça amb la voluntat d'accedir al carrer del Comte, enretirant les tanques com he fet cada dia des que duren les obres. Lògicament, no puc passar.
3. Baixo del cotxe i m'adreço a la conductora d'un dels vehicles (color bordeus i matrícula V-88xx-xx) per dir-li que fa nosa, que marxi.
4. Resposta contundent i sabuda, per evident: "No es pot passar. Està tallat".
5. Li faig saber que sóc veí de la zona i que, tot i les obres, puc anar fins a la meva destinació, que ella està obstruint el pas.
6. Comentari de pes: "Si jo no passo, tu tampoc no pots." Tots iguals, però no. Li retrec que ella no té cap necessitat d'entrar amb cotxe fins a Cavallers, que es pot anar al conservatori caminant.
7. La senyora té el dia enginyós i m'engega un nou argument irrefutable: "La meva filla és menor d'edat i l'he de poder dur amb cotxe". I rebla el clau: "Amb el que pago de matrícula tinc dret a portar-la en cotxe fins a la porta."
8. Li afirmo que aquest no és un argument vàlid i que trucaré a la guàrdia urbana.
9. Mentre compleixo amb l'amenaça (amb el comentari de l'urbà de "passo avís"), els altres dos vehicles han finalitzat la seva estada a la plaça (el seu objectiu era, lògicament, el mateix: recollir canalla al conservatori). La senyora del cotxe color bordeus es mou per ocupar l'espai desocupat. Conseqüentment, jo puc, per fi, passar i arribar a la meva destinació. Han transcorregutt uns set minuts llargs des dels fets narrats al punt 2.
10. Tanco el cotxe i torno a sortir fins a la plaça a peu. La senyora segueix esperant, i s'entreté parlant pel mòbil. Passen uns dos minuts i marxa sense que hagi recollit ningú (Recordem que era el seu objectiu.). Uns veïns de la zona que ho han presenciat tot mentre prenien un refresc en una taula comenten que tornarà.
11. Hi peto la xerrada, comentant-hi tota la jugada. Ens hi estem, tal vegada, set o vuit minuts.
12. Final de la història: durant aquesta estona la senyora no torna a aparèixer...

(Per cert, però no ho digueu a ningú perquè és un fet estrany en aquest barri, encara és hora que la guàrdia urbana aparegui per l'escenari dels fets.)

Conclusió: hauré d'informar-me de si és cert que quan algú es matricula per estudiar música al conservatori va inclòs en el preu el dret de circulació i de recollida pel carrer dels Cavallers.

Respectar

Fa uns dies mostrava quin és l'estat de la vorera de la Via de l'Imperi al costat de la muralla. Fa anys que està per arreglar i qui hagi de fer-hi alguna cosa deu fer temps que en coneix l'estat.

Ara bé, a vegades les coses s'arreglen i són els usuaris els qui s'espavilen a espatllar-les. Això és el que succeeix amb les voreres del carrer dels Cavallers. Aquests dies les estan arreglant, perquè hi havia moltes peces trencades, però alguns conductors irresponsables que es creuen amb tots els drets fan el possible perquè, com amb la història de Penèlope, es desfaci de nit el que es corregeix de dia. A la plaça del Pallol hi ha una tanca per impedir el pas cap a Cavallers i, en conseqüència, al conservatori. Doncs bé, algun d'aquests dies en què es treballa en les voreres, algú ha mogut les tanques, ha entrat el cotxe, ha deixat la tanca oberta (i, per tant l'accés lliure) i ha anat fins a la porta del conservatori per recollir el futur Rubinstein, Rampal o Menuhin de torn. I no els diguis res, que encara seràs tu el dolent de la pel·lícula.

Espero que no triguin a convertir la Part Alta en espai de circulació restringida, a veure com s'ho faran tots aquests bons ciutadans.