Agrair

Fa un any llarg que no escrivia res al bloc, un any que ha estat molt mogut per al país.

Davant de l'actitud que han tingut els governants, els fiscals i la premsa espanyola, proposo que el dia que aconseguim desempallegar-nos d'Espanya sufraguem entre tots un monument als veritables pares de la nostra independència, que són tots ells: Aznar, Rajoy, García Margallo, Sánchez Camacho, Torres-Dulce,....

Sense ells l'indepentisme no hauria crescut com ho ha fet en els últims anys: cada frase que deien  contra Catalunya, contra el procés sobiranista... ajudava a convertir més catalans a l'independentisme.

Gràcies, moltes gràcies, pel favor que ens feu dia rere dia: Catalunya serà independent gràcies a vosaltres, no a Mas, Junqueras, Forcadell, Casals,...

(No) voler ser

No vull ser catalanista. Vull ser català.

No vull ser independentista, vull ser independent.

No vull ser titllat d'insolidari quan pertanyo a un país que coneix què vol dir solidaritat millor que cap altre.

No vull ser expoliat per Espanya, però tampoc no m'agradaria ser-ho per Barcelona.

No vull ser un ciutadà amb una llengua menystinguda i que es vol eliminar. Vull ser parlant normal d'una llengua normal.

I vull ser-ho aviat.

Anomenar-se

Diuen que el nom fa la cosa.

Doncs bé, jo no tinc per nom Antonio, Anthony, Antoine, Andoni o Antwan. Senzillament em dic Antoni, perquè sóc el que sóc: català.