Valorar

Ja fa gairebé quinze dies que els alumnes de 2n van representar l'obra de teatre. Valorar el seu treball des de dins o des de fora del muntatge ha estat força diferent.

Com a professor responsable de l'activitat, vaig veure-hi molts defectes (oblits de text, errors d'entrada en escena...). Tot i saber quins alumnes tenia, la primera sensació va ser una mica frustrant. Amb tot, els comentaris d'altres companys que també coneixen els alumnes en qüestió van fer-me veure que ho havia de considerar un èxit.

I tenen raó en alguns casos concrets, perquè són alumnes amb dificultats d'aprenentatge i per a ells i ells aprendre's un text i sortir en un escenari davant dels companys i familiars ja ha suposat un gran esforç. Per tant, gràcies a qui m'ha fet veure com els resultats s'han de valorar persona per persona.

Patir

Sóc patidor de mena, els qui em coneixen bé prou que ho saben. Quan fico la banya en un lloc no sé estar-me tranquil fins que tot ha passat.

Aquests dies els nervis se m'estan menjant per culpa, una vegada més, dels alumnes. En aquesta ocasió, dels alumnes d'un crèdit de teatre. D'aquí a deu dies justos hem d'estrenar l'obra i veure com algun membre de la companyia no se sap el paper, com s'endarrereix el procés d'enregistrament d'un vídeo que hi ha d'aparèixer, com és impossible de saber encara quant dura exactament el muntatge... són només alguns dels problemes que m'impedeixen dormir bé. Però ja se sap, qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Espero que tot surti mitjanament bé; amb l'alumnat que tinc en el grup ja seria un èxit. Per cert, l'obra està basada en Romeu i Julieta.