Esquiar en família

El senyor Ernest Maragall (conegut també com el Tete) ens ha tornat a sorprendre. Just després de fer-se públic el nou calendari escolar, ens dóna la solució perfecta perquè l'alumnat ocupi la setmana de vacances que quedarà al febrer: pares, aneu amb ells a la neu o envieu-los-hi.

Quina ment més preclara: convé moltíssim que el jovent català aprengui a esquiar per al dia a dia de la vida moderna. Jo proposaria que aprenguessin, sobretot, la modalitat d'eslàlom, per aprendre a sortejar els obstacles que en tot moment ens apareixen.

Au va, Tete (perdona la confiança, perquè sé que no em llegiràs), ara resulta que fer una setmana blanca sí que és educatiu. Saps quin problema tens? Doncs que no ets capaç de veure la realitat: has llegit a la premsa d'avui quin és el nivell de comprensió lectora o de matemàtiques dels nostres joves? T'has dignat conèixer com vivim els docents la realitat diària a les aules, amb grups saturats o baixes que no es cobreixen, per exemple?

Aquí tens algunes propostes alternatives, i sovint molt més econòmiques (ara que és temps de crisi) que t'ofereixo de franc: visites culturals organitzades per a famílies (ruta del romànic del Pirineu, ruta del Cister, rutes a les mateixes ciutats per conèixer-les millor, visites als museus,...), sessions familiars de foment de la lectura a les biblioteques municipals, tallers d'aprenentatge de convivència pares-fills,...

I posats a fer maragallades: per què no proposes -pagant la conselleria, és clar- que els professors aprofitem aquesta setmana per recupera-nos psíquicament i físicament als balnearis, que també tenen dret a viure?

Avançar

El senyor Ernest Maragall, conseller d'educació d'aquest nostre país que és Catalunya, ha tornat a fer-ne una de les seves. Primer, va reduir les hores de llengües catalana i castellana i de filosofia del currículum de batxillerat. Després resulta que en el nou projecte de selectivitat, les assignatures de què s'avaluaran els alumnes són les quatre comunes i només una de modalitat. Visca la coherència.

Ara s'ha despenjat amb la meravellosa idea d'avançar una setmana l'inici de les classes al setembre i afegir una setmana de vacances al febrer. L'argument esgrimit és el de la conciliació entre vacances escolars i món familiar.

Els arguments que es poden utilitzar en contra d'aquesta proposta són diversos, però n'expressaré només alguns:

• Realment es pensa que a les famílies els és més fàcil gaudir una setmana dels fills al febrer que a primers de setembre? En poc més d'un dia ja he sentit que molts pares hi mostraven el seu escepticisme.
• Té clar qui s'estarà als centres durant aquesta setmana si es decideix que restin a disposició dels alumnes (és a dir, de les famílies) que en vulguin fer ús no acadèmic?
• Podran els centres estar a punt per començar les classes el dia 7 de setembre des d'un punt de vista organitzatiu (plantilla, horaris, ...)? Segons les seves declaracions, aquesta feina es pot deixar avançada al juny. Però, ves per on, la primera que dificulta aquest avançament de la gestió és la mateixa conselleria, ja que molts canvis de disponibilitat de plantilla no es decideixen fins al juliol (comissions de servei per exemple) o fins als primers dies de setembre (assignació d'interins, posem per cas). Potser volen que el professorat treballi a finals d'agost, dins d'aquella altra idea magnífica que els professors que volguessin treballessin més hores (amb retribució, és clar).
• Es pretén equiparar el calendari al d'altres països europeus, sense tenir en compte que els factors climàtics no són els mateixos a Escandinàvia, a Centreeuropa o a la Mediterrània.

Però és que, a més a més, ha suprimit l'horari intensiu del juny. Convido directament el senyor Maragall a suportar una classe durant aquest mes a 2/4 de 4 de la tarda. I que hi vingui amb el seu uniforme (americana i corbata i ganes de tocar el que no sona).

Bé, veurem quina serà la pròxima amb què ens sortirà.

Reduir hores = reduir competència

A partir del curs vinent, la conselleria d'Educació pretén reduir les hores de llengua (catalana i castellana), de filosofia i d'història al batxillerat per considerar desproporcionat el pes que tenen aquestes matèries comunes en el currículum dels nostres batxillers. Lògicament, els professors dels àmbits científic i tècnic n'estan satisfet i els de les àrees afectades no ho estem gens.

Des de la conselleria s'ha respost a la queixa dels docents de llengua dient que un alumne ha d'haver assolit el domini bàsic (i suficient) en llengua en finalitzar l'ESO i que els professors de les altres àrees també valoraran la capacitat d'expressió dels alumnes.

Què em fa pensar que aquests arguments són una fal·làcia?:

1) La realitat de l'ESO és massa complexa per poder afirmar que tots els alumnes que l'acaben són competents en llengua. En primer lloc, la diversitat de nivells dels alumnes tendeix a rebaixar continguts per atendre l'alumnat amb més dificultats i, en conseqüència, aquells qui poden excel·lir es veuen condemnats, com un Sísif qualsevol, a revisar curs rere curs els mateixos continguts. I, en segon lloc, cada centre respon a uns paràmetres diferents: no és el mateix un centre d'Olot (com tant li agrada exemplificar al conseller), que un institut com el de Torreforta, on jo treballo, que té 50 alumnes en aula d'acollida i pràcticament cap alumne catalanoparlant, i que és en un entorn socioeconòmic molt diferent.

2) Sense voler dubtar de la seva professionalitat, són alguns dels professors de les altres àrees prou competents ells mateixos en llengua com per detectar un text en què falla alguna de les propietats textuals? La correcció ortogràfica potser sí, ja que se suposa que tenen el nivell C de català (per molt que en alguns casos només sobre el paper, perquè les classes les fan en castellà). Però si faig cas de la meva experiència quan he vist alguns treballs de recerca, dubto que en algunes ocasions sàpiguen detectar problemes de cohesió, coherència o adequació. A més, aquells docents que sí que sàpiguen discernir totes les errades d'un text tindran la valentia de penalitzar els seus alumnes per haver-les comès o mantindran la nota de continguts perquè ells no són oficialment professors de llengua?

En definitiva, les llengües són imprescindibles per expressar-se en qualsevol àrea de coneixement, i no tenir-ne prou domini incideix negativament en totes elles.

Saltar-se els conductes

Qui fes el servei militar recordarà que una de les primeres coses que s'ensenyaven era que calia respectar els conductes reglamentaris, és a dir, que no podies anar directament al general, si abans hi havia el sergent, el capità o el comandant (per exemple).

Doncs bé, ahir vaig saber d'uns pares que, per expressar una queixa sobre l'institut, van anar pel dret i van adreçar l'escrit directament a l'honorable conseller d'educació. Quan els pares van parlar després amb la direcció del centre van al·legar, per justificar aquest ús de la via directa amb el màxim responsable de la conselleria, que es pensaven que durant el mes de juliol no hi havia ningú ni a l'institut ni als serveis territorials. (Encara hi ha qui pensa que el professorat es passa mig any de vacances).

Ara bé, fins aquí es podria acceptar la ignorància o la ingenuïtat dels pares. El més curiós de la història, però, és que l'honorable conseller els va contestar. És a dir, el general va fer cas del soldat ras, com si no tingués res més important a fer!