Cremar

Cada vegada que es produeix un incendi de grans proporcions em ve al cap la narració que fa Josep Pous i Pagès d'un gran foc que s'esdevé a la seva novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals, explicat al capítol VIII de la quarta part:

"Era al cor de l'estiu, feia més de tres mesos que no havia caigut una gota d'aigua, i tot el bosc baix, estepes, brucs, romanins i gatoses, semblava d'esca. L'incendi prengué tot seguit proporcions formidables.
[...] Mentrestant el monstre roig anava fent la seva tasca destructora. Traïdor, d'amagat, com serp que s'esmuny perl mig de la brossa, allargassava els braços encesos entre la fullaraca i els matoll, sota l'altívol brancatge dels arbres centenaris, que semblaven mirar amb menyspreu orgullós, del cim de llur alçària inaccessible, les vanes maniobres d'aquell enemic, que havia d'arrossegar-se arran de terra. Però, tot d'una, les maters de llur peu s'abratlaven amb gran flamarada; tot el fullam s'estremia, cruixint, reconquillant-se; les flames pujaven amunt, escalant el brancatge ràpidament, fins a senyorerar l'altívola copa; i les soques petaven esberlades, i el xiular de la saba bullent en les esquerdes era com el gemec d'aquells gegants en l'agonia, encesos de dalt a baix com immensos canelobres."