Quan arriben aquestes dates sempre es cau en els dos mateixos tòpics: fer balanç de l'any que s'acaba i marcar-se uns propòsits per complir a partir de l'1 de gener de l'any que és a punt de començar.
El primer és fàcil: fer un repàs de tot allò que ens ha succeït durant els últims dotze mesos i posar-ho en un plat o altre de la balança segons hagi estat positiu o negatiu no planteja cap problema. Els mitjans de comunicació fins i tot han convertit aquest resum en una especialitat periodística que aquests dies ens arriba en forma de suplements (en el cas de la premsa) o de programes especials (mitjans audiovisuals).
Ara bé, per què seguim cada any amb el ritual dels propòsits que sabem que no acomplirem: apuntar-se al gimnàs, deixar de fumar, aprendre idiomes, fer el gran viatge, decidir-se d'una vegada a buscar parella...Si n'aconseguim algun, no serà perquè ens ho hàgim establert a finals de desembre de l'any anterior, sinó, ens molts casos, per necessitat (els derivats de la salut o de la situació laboral, bàsicament) o per atzar (els sentimentals, per exemple).
Però, bé, d'alguna cosa s'ha de viure: recordar i fer-se il·lusions. Res de material, tot evanescent en la memòria o en l'oblit.
