Ser model

Se suposa que els mitjans de comunicació haurien de ser una eina fonamental per a la difusió de la llengua estàndard i que els seus periodistes haurien de saber utilitzar amb correcció la llengua. Però, si fem cas de les errades que vaig trobar ahir mentre llegia El Punt Avui -i no és el primer dia que em passa- en alguns casos no és així. 

Text 1

Text 2

Text 3

Fixem-nos-hi: 

• Els textos 1, 2 i 3 estan trets de la crònica sobre la victòria del Barça a Màlaga en el partit de quarts de final de la Copa. Què hi podem observar? Doncs una falta d'ortografia (succeir no porta dièresi perquè és un infinitiu),  una falta d'apostrofació (l'ocasió, perquè l'article femení s'ha d'apostrofar davant de vocal tret que aquesta sigui una i o una u àtones).  També hi trobem una falta morfosintàctica (fins al descans i no fins el), una de lèxica (parlem d'esdeveniments i no d'aconteixements) i una mala divisió sil·làbica a final de línia (In-iesta)
• El text 4 el trobem en el reportatge dedicat a les opinions de militants del PSC sobre la situació del seu partit. L'error que hi trobem és semàntic, ja que un carnet no es pot trencar ("Fer trossos o fragments [alguna cosa dura] colpint-la, prement-la"), en tot cas s'estripa ("Esquinçar", és a dir, "rompre, fer trossos, d'una estirada").  
• També hi ha una errada semàntica al text 5, corresponent a la notícia de la mort de sor María, la principal imputada en el cas de nens robats: no podem treure (que sempre té el sentit de "fer sortir") un nadó a la seva mare, en tot cas se l'hi pot prendre, que sí que té el sentit d'"agafar". Es tracta d'una traducció errònia del castellà quitar, que presenta els dos significats.   

Text 4

Text 5

Desgraciadament, aquest calc semàntic està molt estès, ja que en moltes retransmissions esportives sento a dir que "el jugador x ha tret la pilota al jugador y". Què passa?, que  la hi extirpa?

Parlar sense paraules

Aquests dies, amb tota la feinada de començament de curs, no havia tingut temps de poder dir-te, oh Alicia de Catalunya, com et devies trobar d'incòmoda diumenge durant la celebració oficial de la Diada Nacional (tingues ben present aquest adjectiu que companys teus com en Xavier de Badalona sembla haver oblidat). La teva cara era un veritable poema, tota tu estaves tensa, sobretot durant el discurs d'en Màrius Serra. És clar que l'actual situació de la nació i de l'Estat (no confonguis els dos conceptes, com fan els teus amics Mariano, Dolores, Soraya i companyia) i que algunes resolucions judicials et fan estar cofoia, et fan treure més pit que mai.

Estic convençut que diumenge hauries preferit estar amb Francisco Caja i altres com ell renegant de la llengua catalana, de la Diada i de tot el que faci tuf de català. Un que té la mateixa obsessió que tu, l'Alberto, va ser coherent i no va aparèixer per la Ciutadella. Per què no vas fer el mateix?

Ara bé, baixa dels núvols i sigues realista, Alicia d'España, està clar que aquest (Catalunya) no és ni serà mai el teu país de les meravelles.

Usar l'article quan toca

Ahir va ser notícia la queixa dels diables del Riberal (Catalunya Nord) davant l'actitud del govern francès respecte de la nova normativa europea de l'ús de pirotècnia. Des d'aquí el meu suport als nostres companys nordcatalans.

El que em va fer mal l'oïda va ser sentir al TN de TV3 que els diables van baixar a l'Alforja, on colles catalanes els van donar suport. Senyors de TV3, aprenguin a dir correctament els noms de les poblacions catalanes, que Alforja no ha portat mai article al davant.

Desgraciadament avui he comprovat que el desconeixement no és exclusiu de la nostra televisió. Llegint el diari Avui, he comprovat que l'error es repetia: "Colles de diables catalanes es van manifestar ahir a l'Alforja, al Baix Camp, per donar suport...". Per sort, a la versió digital surt correctament: "Colles de diables de Catalunya s'han aplegat aquest diumenge a Alforja (Baix Camp) per donar suport als companys del Riberal...".

El pitjor de tot és que el problema no és nou. Ja el dia 1 d'octubre de 2001 Ramon Amigó (autoritat indiscutible en toponímia) va haver de publicar un article al diari El Punt queixant-se de la tendència de la premsa a abusar d'aquests articles. Segons Amigó, "a aquests periodistes de pacotilla els deu semblar que posant-hi l'article al davant queda més català".

Malauradament, alguns, nou anys després, encara no n'han après.

Tenir cura de la llengua

Aquests dies s'ha popularitzat entre els polemistes un concepte lingüístic com el de pleonasme. La repetició del pronom hi a la tornada de la nadala que serveix per felicitar les festes als espectadors de TV3 i als oients de Catalunya Ràdio ha desfermat totes les crítiques del món. Amb raó. No podem dir "hi ha d'haver-hi un caganer", perquè sobra un dels dos pronoms.

M'ha fet gràcia llegir ara fa un moment a l'AVUI el que diu Eva Piquer (cito textualment): "Un lingüista solvent em confirma el que ja sospitava: que aquest pleonasme es fa molt, almenys en català central, i que ell no ho consideraria una falta sinó un col·loquialisme adequat al registre de la cançó."

Senyor lingüista: quin ha de ser el registre d'una nadala? No pretenc que tingui una lletra digna del millor poeta, però no es pot donar un argument com aquest. O és que potser hem de començar a prioritzar el català central fins al punt d'imposar-lo, com ha passat en una altra de les polèmiques lingüístiques dels últims mesos, la de l'accent amb què parlaven els personatgesde la minisèrie "Les veus del Pamano"?

La mateixa Eva Piquer manifesta qu podria ser pitjor, perquè unas nena de tretze anys diu que la frase correcta seria "té que haver-hi un caganer". És veritat, seria molt pitjor. Com ahir, que a Catalunya Ràdio vaig sentir com un col·laborador del programa "El suplement", en concret Pere Montserrat, parlava de la nit bona per referir-se a la catalana nit de Nadal. Una autèntica cagada digna del caganer que hi ha d'haver en qualsevol pessebre.

Esforçar-se

Potser havia d'haver començat a parlar de les meves experiències a Praga amb aquest comentari, però l'ordre no importa. El viatge d'anada va ser amb un avió de la companyia txeca (Czech Airlines). La salutació (enregistrada, tant se val) i els consells de vol se'ns van dir en sis idiomes, la qual cosa arriba a fer-se, si vols, una mica llarg. La sorpresa agradable va ser, amb tot, que el primer dels sis va ser el català. Amb companyies espanyoles mai no havia vist aquest reconeixement de quina és la llengua del lloc on es troba l'aeroport des d'on s'enlairava el vol. L'últim dels altres cinc va ser el castellà, això sí, no fos que s'enfadés algú.

Ser curosos amb la llengua

Dimecres vaig veure les primeres hores de la gala d'aniversari de TV3. I només començar ja vaig tenir un esglai lingüístic: la cançó d'inici, que després servia de cortineta musical, tenia una tornada que en català sona malament: "Tenim vint-i-cinc". Vint-i-cinc, què? Perquè el verb tenir és transitiu i necessita un complement directe. Si no volien dir la paraula anys (que és el que tenen) calia utilitzar un pronom feble que la substituís, en aquest cas en.

L'endemà, durant la retransmissió de l'espectacle que s'oferia a l'Expo de Saragossa amb motiu de la diada, una segona pedrada: la lletra presentava diverses vegades la forma imperativa del verb donar escrita "Dona'm", sense l'accent. Se suposa que els subtítols havien pogut passar per algun corrector de la casa, però no.

No són les úniques vegades que he detectar errors en el subtitulat de programes de TVC. Si la cadena ha de ser una eina per a la normalització de la llengua, hauria de procurar ser més curosa a l'hora d'utilitzar-la, sobretot quan no és oral i espontània, com en aquestes dues ocasions.