Ser agraït

Dia: 28 d'agost.

Hora: poc després de les 4 de la tarda.

Lloc: Uztárroz, un poblet d'uns 200 habitants de la vall del Roncal.

Objectiu: visitar el museu del formatge que s'hi pot trobar.

L'entrada al museu és gratuïta i la visita sense guia. És per això que decideixo comprar, per 2 euros, el fulletó on s'explica el que es pot veure a les vitrines del museu. Pujo a la primera planta, on hi ha l'exposició i em disposo a veure'n el contingut amb l'ajuda del text. La disposició és a quatre columnes, en quatre llengües. Em fixo en les dues primeres: castellà i basc. Lògic. Imagino que les altres dues són anglès i francès. Però aquí la lògica falla i em sorprèn: la quarta columna sí que correspon a l'explicació en francès, però la tercera està redactada en català. Cara de sorpresa per part meva. A mesura que llegeixo veig que la redacció és correcta, que no s'ha fet amb bona voluntat.

Acabo la visita i torno a la planta baixa. En trobar-hi la noia que m'ha atès la felicito i li manifesto la meva estranyesa pel fet que en un racó de la vall del Roncal hagin tingut en compte l'existència del català a l'hora d'imprimir un fulletó explicatiu. M'explica el perquè, que respon del tot a la seva lògica: molts dels visitants del museu som catalans i, per tant, és normal que hagin usat la nostra llengua en l'explicació. Una simple qüestió d'agraïment.

Vaja, com en els museus importants d'algunes grans ciutats espanyoles, que ignoren les llengües de molts dels ciutadants del que encara avui és l'Estat espanyol i que paguem entre tots.

Hablar en español

Llegeixo al diari (i ahir vaig veure per la tele) la notícia per la qual la Plataforma per la Llengua denuncia l'augment d'atacs cap a la gent que parla en català. El que s'hi explica m'ha fet recordar dos fets que vaig viure ja fa uns quants anys, tots dos als jutjats de Tarragona:

1.- En un judici vaig demanar declarar en català. Com que la jutgessa no l'entenia em van posar una traductora. Fins aquí tot seria normal. La magistrada, però, així que va tenir ocasió, va deixar anar la seva conyeta: em va preguntar si calia que em traduïssin les seves preguntes al català. Com que sé idiomes, li ho vaig agrair, però vaig respondre-li que no calia.

2.- Un altre cop vaig haver d'anar a buscar un escrit als jutjats. Vaig entrar en un dels despatxos i preguntar a la funcionària que hi havia si ja el tenien en català. La resposta seva va ser taxativa: "Háblame en castellano (o español, no ho recordo, però tant se val)". Jo vaig seguir en català i ella em va etzibar que li parlés en la llengua veïna perquè "según la Constitución es la lengua oficial del Estado". Aquí ja no vaig aguantar més i vaig respondre-li, sense canviar mai de llengua: "Sembla mentida que algú que posa la Constitució com a argument i que treballa per al ministerio de Justicia sigui tan ignorant, ja que el mateix document reconeix la cooficialitat en aquells territoris que tenen una llengua pròpia d'aquest territori." Em vaig girar i vaig afegir-hi un "bon vent i barca nova" amb què vaig voler ser més educat que ella, ja que, altrament, l'hauria engegat directament a dida. Després vaig saber que era de Valladolid.

Fer culleres

En el refranyer català tenim l'expressió "Què en sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?" per referir-nos a algú que opina d'alguna cosa sense saber-ne res.

Doncs bé, a l'Aragó ha aparegut tot un grup de gats que pretenen fer de filòlegs i que s'han inventat la lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) per referir-se al català de la Franja.

A algú se li ha acudit dir mai que els andalusos parlen espi (espanyol del sud de la península ibèrica)? Jo ho proposo, malgrat anar en contra de la meva formació filològica.

Ser model

Se suposa que els mitjans de comunicació haurien de ser una eina fonamental per a la difusió de la llengua estàndard i que els seus periodistes haurien de saber utilitzar amb correcció la llengua. Però, si fem cas de les errades que vaig trobar ahir mentre llegia El Punt Avui -i no és el primer dia que em passa- en alguns casos no és així. 

Text 1

Text 2

Text 3

Fixem-nos-hi: 

• Els textos 1, 2 i 3 estan trets de la crònica sobre la victòria del Barça a Màlaga en el partit de quarts de final de la Copa. Què hi podem observar? Doncs una falta d'ortografia (succeir no porta dièresi perquè és un infinitiu),  una falta d'apostrofació (l'ocasió, perquè l'article femení s'ha d'apostrofar davant de vocal tret que aquesta sigui una i o una u àtones).  També hi trobem una falta morfosintàctica (fins al descans i no fins el), una de lèxica (parlem d'esdeveniments i no d'aconteixements) i una mala divisió sil·làbica a final de línia (In-iesta)
• El text 4 el trobem en el reportatge dedicat a les opinions de militants del PSC sobre la situació del seu partit. L'error que hi trobem és semàntic, ja que un carnet no es pot trencar ("Fer trossos o fragments [alguna cosa dura] colpint-la, prement-la"), en tot cas s'estripa ("Esquinçar", és a dir, "rompre, fer trossos, d'una estirada").  
• També hi ha una errada semàntica al text 5, corresponent a la notícia de la mort de sor María, la principal imputada en el cas de nens robats: no podem treure (que sempre té el sentit de "fer sortir") un nadó a la seva mare, en tot cas se l'hi pot prendre, que sí que té el sentit d'"agafar". Es tracta d'una traducció errònia del castellà quitar, que presenta els dos significats.   

Text 4

Text 5

Desgraciadament, aquest calc semàntic està molt estès, ja que en moltes retransmissions esportives sento a dir que "el jugador x ha tret la pilota al jugador y". Què passa?, que  la hi extirpa?

Usar sigles

Fa alguns anys alguns programes de televisió eren coneguts per les sigles de les paraules que en formaven el títol. Així, OT era Operación Triunfo"; CQC, Caiga Quien Caiga o MQB, Más Que Baile.

Ara sembla que aquest costum s'ha estès als programes radiofònics, concretament als de Catalunya Ràdio. Si les transmissions de futbol del Barça dirigides per Joaquim Maria Puyal van passar a ser la TDP (la Transmissió d'en Puyal), ara cada matí em faig un fart de sentir parlar del MCR, és a dir del "Matí de Catalunya Ràdio.

I jo em pregunto, cal arribar a aquests extrems? Cal convertir fins i tot la llengua oral en un llenguatge de xat o d'SMS?

Ara bé, si fins i tot algunes persones eren (són) conegudes per sigles, per què ens n'estranyem? Bé que parlem de ZP o de CR7 i ens entenem, oi? 

Ser nacional

Ara fa dues setmanes era de vacances a Madrid amb la intenció, entre d'altres, d'emborratxar-me de pintura, visitant els tres grans museus: el Prado, el Thyssen-Bornemisza i el Reina Sofía.

El dimecres vaig anar al Museo Nacional del Prado. M'havia sorprès positivament que la pàgina web disposés de les versions en les diferents llengües oficials a l'Estat que no són la lengua común. L'alegria, però, no pot ser total, perquè els fulls informatius del museu estaven en diverses llengües, però no en català, euskera o gallec. Tan difícil, o tan car, és imprimir fulletons en aquestes llengües, que també són de l'Estat, quan se n'ha fet la versió de la pàgina web?

Lingüísticament està pitjor el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, ja que la pàgina web només està en castellà o anglès. De les altres llengües de l'Estat, ni rastre enlloc.

En canvi, la sorpresa positiva la vaig trobar al Thyssen-Bornemisza. Si la pàgina web està només en castellà i anglès, el tríptic informatiu que inclou el plànol del museu està, entre altres, en les tres llengües de l'Estat que no són el castellà. És que potser les fundacions privades tenen més sensibilitat lingüística que els museus nacionales? És que s'hi nota l'origen català de la baronessa Thyssen?

Apretar-se el cinturó

Dijous vaig sentir al telenotícies una expressió que em va preocupar, no pel seu significat sinó per la seva forma: apretar-se el cinturó. D'acord que l'economia està malament i que hàgim de fer miracles per arribar a finals de mes, però que TV3, una de les missions de la qual és difondre la nostra llengua, es dediqui a destrossar-la en un informatiu indica que alguna coasa grinyola. I no serveix l'excusa que el periodista informava en directe (que també seria greu), ja que la notícia estava enregistrada.

A Catalunya Ràdio tenen la UAL (Unitat d'Assessorament Lingüístic), que controla el model lingüístic de les emissores del grup i al qual es remeten alguns dels periodistes en veu alta durant els programes quan sorgeix algun dubte. M'agradaria saber si a TVC aquest serveix existeix, perquè aquesta errada no és la primera i, per desgràcia, no serà l'última.

Per cert, el cinturó, en català, ens l'estrenyem.