Ser agraït

Dia: 28 d'agost.

Hora: poc després de les 4 de la tarda.

Lloc: Uztárroz, un poblet d'uns 200 habitants de la vall del Roncal.

Objectiu: visitar el museu del formatge que s'hi pot trobar.

L'entrada al museu és gratuïta i la visita sense guia. És per això que decideixo comprar, per 2 euros, el fulletó on s'explica el que es pot veure a les vitrines del museu. Pujo a la primera planta, on hi ha l'exposició i em disposo a veure'n el contingut amb l'ajuda del text. La disposició és a quatre columnes, en quatre llengües. Em fixo en les dues primeres: castellà i basc. Lògic. Imagino que les altres dues són anglès i francès. Però aquí la lògica falla i em sorprèn: la quarta columna sí que correspon a l'explicació en francès, però la tercera està redactada en català. Cara de sorpresa per part meva. A mesura que llegeixo veig que la redacció és correcta, que no s'ha fet amb bona voluntat.

Acabo la visita i torno a la planta baixa. En trobar-hi la noia que m'ha atès la felicito i li manifesto la meva estranyesa pel fet que en un racó de la vall del Roncal hagin tingut en compte l'existència del català a l'hora d'imprimir un fulletó explicatiu. M'explica el perquè, que respon del tot a la seva lògica: molts dels visitants del museu som catalans i, per tant, és normal que hagin usat la nostra llengua en l'explicació. Una simple qüestió d'agraïment.

Vaja, com en els museus importants d'algunes grans ciutats espanyoles, que ignoren les llengües de molts dels ciutadants del que encara avui és l'Estat espanyol i que paguem entre tots.

Carregar piles

Avui acabo les vacances, període que se suposa que serveix per recarregar les piles. 

Aquesta vegada només us convidaré a relaxar-vos amb aquests gairebé 30 segons de natura viva i relaxant.

Saltar-se les normes

A vegades penso que hi ha gent que no sap anar pel món o que és analfabeta total, ja que no sap llegir ni les imatges. La reflexió la faig cada cop que visito algun monument i veig com la gent fa anar les càmeres de vídeo o de fotografia malgrat els senyals o indicacions de prohibició per fer-ho que es troben, a les entrades (quan cal pagar-ne), als accessos o a les parets.
Ara fa uns dies, a la catedral d'Oviedo, els visitants vam haver de sentir dos camins com el vigilant repetia "fotos no" quan algú havia fet cas omís de la prohibició. A Covadonga, dilluns, a la cova de la Santina, les càmeres anaven a cor què vols, amb la gent posant-se al costat de la imatge, enquadrant,... I això que els senyals prohibint fer fotos o vídeo eren ben evidents.

El mal, amb tot, sembla general, perquè altres anys he viscut la mateixa situació a Praga o a Londres.

Esquiar en família

El senyor Ernest Maragall (conegut també com el Tete) ens ha tornat a sorprendre. Just després de fer-se públic el nou calendari escolar, ens dóna la solució perfecta perquè l'alumnat ocupi la setmana de vacances que quedarà al febrer: pares, aneu amb ells a la neu o envieu-los-hi.

Quina ment més preclara: convé moltíssim que el jovent català aprengui a esquiar per al dia a dia de la vida moderna. Jo proposaria que aprenguessin, sobretot, la modalitat d'eslàlom, per aprendre a sortejar els obstacles que en tot moment ens apareixen.

Au va, Tete (perdona la confiança, perquè sé que no em llegiràs), ara resulta que fer una setmana blanca sí que és educatiu. Saps quin problema tens? Doncs que no ets capaç de veure la realitat: has llegit a la premsa d'avui quin és el nivell de comprensió lectora o de matemàtiques dels nostres joves? T'has dignat conèixer com vivim els docents la realitat diària a les aules, amb grups saturats o baixes que no es cobreixen, per exemple?

Aquí tens algunes propostes alternatives, i sovint molt més econòmiques (ara que és temps de crisi) que t'ofereixo de franc: visites culturals organitzades per a famílies (ruta del romànic del Pirineu, ruta del Cister, rutes a les mateixes ciutats per conèixer-les millor, visites als museus,...), sessions familiars de foment de la lectura a les biblioteques municipals, tallers d'aprenentatge de convivència pares-fills,...

I posats a fer maragallades: per què no proposes -pagant la conselleria, és clar- que els professors aprofitem aquesta setmana per recupera-nos psíquicament i físicament als balnearis, que també tenen dret a viure?