Aquests dies hem viscut la festa major de Tarragona, durant la qual s'han dut a terme tres actuacions castelleres. Podia haver fet alguna reflexió diumenge, després de la primera, però he preferit esperar-me a avui, quan s'hagués acabat l'última:
1. Per a tots els membres de la colla diumenge va ser un dia especial, encara que per motius diferents: descarregar la tripleta era una fita de joia per a la gent que ha entrat nova en els últims temps, sobretot per a la jovenalla que ha aportat nova frescor als assajos i a les sortides. Gent amb camisa encara per gastar de relativament poques actuacions que porten (Forcadell, Albert Blay, Marina, Alèxia, Mercè,...), amb camisa que s'estrenava just diumenge (Videla, Germán,...) o gent que encara l'espera (Arnau, Martorell,...) s'abraçaven entre ells o amb la gent que porta més anys.
Per als qui ja portem uns anys a la Jove, diumenge fou una jornada per reviure experiències ja viscudes, l'última vegada de les quals fa onze anys a l'Arboç.
2. A vegades sembla que tot s'hi valgui, per fer castells. Els Castellers de Vilafranca, però també la Vella de Valls, ja fa temps que es dediquen a reclutar de manera forçada, és a dir, a segrestar, gent de les altres colles amb què comparteixen plaça i, fins i tot, del públic. Si ho fessin correctament, demanant-ho bé, potser aniria a donar-los un cop de mà. Però que m'agafin, em col·loquin allà on ells volen i que els altres els hàgim de fer la pinya perquè ells, que no són prou per si sols, pugin al folre i a les manilles i em trepitgin, que es comportin com uns perdonavides si m'hi nego (com si diguessin "m'he quedat amb la teva cara"), per aquí no hi passo. Per tant, vellacos i llangardaixos, fixeu-vos bé en la meva cara (la teniu al perfil) i no torneu a preguntar-me si vull venir a ajudar-vos, ja en sabeu la resposta.
3. Quan toca toca. Cal felicitar-se, com a espectador, de l'actitud dels matalassos diumenge passat. Repetir l'intent de 3/9f després d'un canvi forçat per lesió en el primer i carregar el castell té el seu mèrit, sobretot quan el relleu era algú que feia anys que no pujava. Llàstima que l'intent de 4/pf estigués massa verd i que la frase de la seva última samarreta ("Posa't a treballar") sigui massa explicativa del que han de fer per assolir-lo.
4. Ara bé, quan toca toca. I ahir dimecres va tocar recriminar l'actitud d'un impresentable que du camisa a ratlles que respon al nom de Toni Morató i al malnom de Shin Chan. Aquest càncer dels matalassers en particular i del món casteller tarragoní sembla que no té remei: sempre ha de donar la nota. En l'intent de pilar de 6 de la seva colla, que va quedar només carregat (per als matalassers "moralment descarregat" [!?]), una part de la culpa de la caiguda va ser seva, per vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo: nano, no es pot voler fer una botifarra quan el pilar encara no està descarregat, que després passa el que passa.
5. Les colles petites van entrar a plaça ahir rere una pancarta que reivindicava que la d'ahir era l'autèntica diada de santa Tecla. I qui ho dubtava. Voler fer evident allò que ningú no nega és absurd. Que se'ls discrimina, segons ells, per l'invent d'una diada amb colles foranes de nivell el diumenge anterior a santa Tecla, mentida. A què aspira una colla que va tirant com pot els castells de set (Serrallo) i una altra que no es capaç de carregar un 5/6 per la Diada de l'11 de setembre (Sant Pere i Sant Pau)?
6. Com a casteller vull reivindicar la Mercè com a diada castellera. Demà a la premsa es destacarà que tres colles han arribat a l'Ajuntament amb el pilar caminant i que l'altra (nosaltres, la Jove) ens hem quedat a prop per segon any. Que hàgim descarregat el desè 5/8 de la temporada (tercer en cinc dies) serà una simple anècdota.
