Des de fa cosa d'un mes la Part Alta viu en el debat de la seva peatonalització. Bé, de fet, del tema se'n parla al barri des de fa ja anys, però ara les divisions de parers s'han fet evidents. Un grup de botiguers, restauradors i veïns han manifestat públicament la seva oposició al pla de mobilitat que pretén convertir el barri en zona peatonal i que es va començar a aplicar el passat dia 19 de juliol coincidint amb les obres a la muralla.
Si llegim el cartell que han penjat en molts aparadors (vegeu-lo sota), hi dues coses amb les quals no puc estar d'acord (i parlo com a veí):
1.- En nom de quants veïns, comerciants i restauradors parlen? Hi ha darrere alguna associació? A mi no em queda clar. Quan parlen de de veïns/es jo no m'hi considero inclòs i, pel que sé, en som uns quants.
2.- Volen un barri on convisqui tothom. Totalment d'acord. Però no amb la segona part, perquè, torno a dir, no sé qui inclou de debò: "som nosaltres els qui més hi tenim a dir". Insisteixo: qui (i quants) forma part d'aquest "nosaltres"?
En un comunicat reproduït per Notícies TGN el dia 1 de setembre manifesten que "en cap moment s'ha pogut comptar amb el suport generalitzat dels afectats senzillament perquè mai s'ha demanat el nostre parer al respecte, ni n'hem tingut cap informació fins pocs dies abans de l'inici del Pla". Més endavant reclamen que "qualsevol acció important sobre el nostre barri i afecti la nostra vida quotidiana o activitat laboral de manera important com és aquest cas, sigui precedit d'un autèntic i valent procés participatiu i un cop acabat aquest i confeccionat el projecte és indispensable una informació clara, àmplia i individualitzada per part de l'Ajuntament".
Senyors, quan de temps fa que viuen o treballen a la Part Alta? On eren l'any passat? Durant el febrer i el març de l'any 2009 el veïnat del barri, tots els qui hi vivim o hi treballem vam ser convidat a participar a l'edifici consistorial en un debat sobre el model de mobilitat que volíem tenir. Es van debatre temes com la regulació del trànsit (qui hi havia de poder entrar i qui no), horaris i zones de càrrega i descàrrega,... I una qüestió vam tenir clara tots els que hi vam anar: el barri és primer de tot de i per a aquells que hi duem a terme la nostra activitat domèstica o laboral, és a dir, el barri ha de ser concebut per i per als veïns.
Segur que en alguns punts tenen raó, com per exemple amb les poques places d'aparcament que hi ha al voltant del barri, que a la gent li agrada poder anar fins a la porta de la botiga o del restaurant en cotxe. Però passegin-se pels barris vells de moltes ciutats (els poso Oviedo i Toledo com a exemples que conec) i comprovin qui circula pels seus carrers i a quines hores.
Ah, i sobretot, aprenguin a plorar quan toca, no un any i mig després.
