Esfondrar-se

De tant en tant veiem per la tele imatges d'una casa que s'ha esfondrat per raons diverses (explosions de gas, mal estat, obres al solar veí,...). Fa pocs dies era una casa ddel barri vell de Lleida, aquesta matinada ha estat una casa ben a prop de la meva.

He rebut trucades de coneguts interessant-se pel fet i per si n'havia estat afectat. Gràcies a tots.

Però la reflexió que em plantegen aquests fets és una i clara: qui n'és el responsable quan la casa cau només pel fet de ser vella? A Lleida han presentat una denúncia contra el propietari de l'immoble (casualment un exregidor de la ciutat). 

Desconec la raó de l'esfondrament a Tarragona, perquè encara és aviat, però l'estat de la casa no era precisament bo: el trespol d'una de les habitacions s'havia esfondrat fa molts anys i no s'havia reconstruït, pel que sembla per falta d'interès del propietari (casualment un exregidor de l'Ajuntament de Tarragona), el qual també té altres cases al barri en un estat si fa no fa semblant.

Com es poden evitar accidents com aquest? És l'amo el responsable últim? En té l'Ajuntament alguna responsabilitat per no fer inspeccions o per no exigir reformes?

Ser cornuts i pagar el beure

Quan les coses anaven bé (o això ens feien creure) els funcionaris vam veure com ens congelaven el sou, amb la qual cosa el nostre nivell de vida patia una davallada respecte el d'altres treballadors.

Ara que les coses van malament (o això reconeixen obertament) som una altra vegada els bocs expiatoris, però d'una manera més descarada: a mig any ens retallen el sou; al setembre, els docents hem de fer una hora més de classe (per estalviar personal).

L'última ha estat ara al desembre, quan van informar-nos que el 80% de la paga extra ens ll'ingressarien el dia 28 de desembre (no hi havia millor dia o es pensem que som uns innocents?) i l'altre 20% durant l'any vinent. La sorpresa, però ens l'havien deixada per al dia del cobrament de la nòmina mensual: tots vam quedar-nos amb cara de moniato quan vam veure que ens havien descomptat l'IRPF de la nòmina (fins aquí bé) i de la paga extra íntegra. No sé si per por de fer front a milers de recursos o perquè els va caure la cara de vergonya en adornar-se que d'innocents res, al final han acabat pagant l'import total del que havíem de cobrar abans d'acabar l'any.

Quina serà la pròxima vegada que pagarem el beure de la festa?

Saludar

És ben cert que cada cultura té un sistema de salutació: petons en quantitats diverses, encaixades de mans amb diferent grau d'intensitat, fregament de nassos,... Però també és ben cert que ser educat és respectar les altres cultures, sobretot quan vius en un lloc on els costums són diferents als teus.

Si una dona catalana decidís anar a viure a Irak, per exemple, no tindria, segurament, altre remei que adaptar la seva manera de vestir a la d'allà, si no volgués ser objectiu de mirades despectives.

Per què, doncs, quan alguns (generalitzar mai no és bo) musulmans vénen a viure a Catalunya no accepten els nostres costums en aspectes aparentment tan secundaris com la salutació?

Totes aquestes reflexions deriven del que li va succeir a una companya de feina, tutora d'un alumne d'origen marroquí: en voler donar la mà al pare del noi, com fa amb tothom, aquest li va rebutjar, emparant-se en l'argument que ells no la donaven a les dones. La professora va respondre-li que, en quatre anys, era la primera vegada que es trobava en aquella situació. Per respecte i educació no el va engegar a dida, que era el que es mereixia.

Un reflex més de la necessitat que en algunes cultures queda molt per fer per tal d'aconseguir la igualtat entre homes i dones.

Anar amb compte

Fa uns mesos il·lustrava amb un video quin era l'estat de la vorera de la Via de l'Imperi que toca la muralla. Poc després (coincidència temporal) l'arreglaven.

Avui toca el torn a la vorera oposada a l'Ajuntament del carrer Rere Sant Domènec. No acabar-hi amb una torta de peu té el seu mèrit, us ho asseguro.