Respondre a la babalà (II)

Nou recull de respostes no gaire encertades a preguntes d'exàmens: 

   Defineix Romània: “conjunt de territoris on abans estava l’imperi romà, i es parla el romanès” (perquè diguin que un accent no importa: l’alumne barreja els conceptes de Romània i Romania). 

   Indica quina funció del llenguatge domina a l’oració “Família porta accent perquè és un mot esdrúixol”. “Multilingüística”. (és a dir, en moltes llengües? La resposta correcta és metalingüística.) 

   Digues els dialectes del català: “Nord-occità”. (I jo que creia que el català no era una llengua expansionista com altres? La resposta correcta és nord-occidental.) 

   Sobre el gènere gramatical: “El gènere pot ser singular o plural.” (i el nombre, masculí o femení, oi?) 

   En una redacció sobre el tema “Amb quin propòsit llegeixo la premsa”:  “Cada dia compro dos o tres premses”. (Per fer oli, potser, o per imprimir el teu propi diari? En tot cas compres els diaris o la premsa.) 

   Definició de refranys: “Dites populars de llarga tradició que, de manera directa o metamòrfica, expressen un coneixement extret de l’experiència o un ensenyament de caràcter moral”. (Deu ser d’una manera metafòrica, no metamòrfica, perquè no crec que els refranys tinguin a veure amb la modificació de les roques.) 

   Definició de diccionari bilingüe: “És el llibre que tradueix dues paraules en diferents idiomes”. (I quines són aquestes dues paraules?) 

   Quin és l’esquema que segueix una història narrada en ordre lineal?: “El numèric” (Sense comentaris. La resposta correcta és: plantejament, nus i desenllaç.)

Respondre a la babalà

Ara que s'acosta el final de curs és un bon moment per recollir les respostes que han donat alguns alumnes a algunes preguntes que han sortit en exàmens o en altres exercicis:

•  A 4t d'ESO vaig demanar pel significat de les sigles NIF. Dues de les respostes van ser: 

        - Número d'Identificació Fotocopiat (suposo que quan és l'original les sigles deuen ser NIO).

        - Número d'Identificació de Fora (NID, de dintre?)

•  Què significa fotofòbia, també a 4t d'ESO:

        - Por a les fotografies.

        - Temor a sortir malament a les fotografies.

•  Els alumnes de 4t han estat molt creatius. Per a un alumne tsunami era un neologisme lingüístic del llatí o del grec antic.

•  També la geografia és un punt fort de l'alumnat de 4t. Algú m'explicava en una redacció sobre el viatge que li agradaria fer: "A Alemanya podria anar a l'estadi de futbol del Milan, que es diu San Siro...".

• Finalment, una de 1r de batxillerat. Per parlar d'un autor del segle XVI que defensà la llengua catalana, algú es va referir a Chistopher Despuig. És a dir, un tortosí amb un nom molt anglès.

Penjar-se medalles

Dijous passat professors, alumnes, exalumnes i pares de l'institut Torreforta vam realitzar una tancada al centre, promoguda des del mateix centre, per protestar contra les retallades i les mesures aprovades pel ministeri i la conselleria que afecten el nostre dia a dia. De 6 a 8 del vespre es van dur a terme activitats al pati, com pancartes o un mosaic amb les lletres S O S dibuixades amb els participants.

CCOO es va oferir a informar de l'acte als mitjans de comunicació, i així ho va fer. Fins aquí bé, i gràcies. Mentre els mitjans de comunicació van ser al centre hi va haver també una representant de l'esmentat sindicat, que va desaparèixer en el mateix moment que els periodistes. En canvi, un representant d'USTEC va romandre a les instal·lacions fins al final de la tancada del professorat, a mitjanit, sense que tampoc em quedi clar quin paper va venir a fer.

L'endemà a quarts de vuit del matí vaig sentir a Catalunya Ràdio que informaven de l'acte dient que havia comptat amb la participació de "professors, alumnes, pares i representants de CCOO". No sé si va ser una mala deducció dels periodistes de l'emissora de la nota de premsa, per la qual aquest sindicat hi participava activament, o que el sindicat havia fet entendre aquesta participació seva (que no seria el cas si veiem la nota), però em va fer molt mal efecte. No m'agrada que ningú es pengi medalles que no li pertoquen. En tot cas, qui podria tenir un "diploma olímpic" és el representant d'USTEC.

Per sort (perquè, si hagués passat, jo hauria marxat als dos minuts) els sindicalistes no van fer declaracions a la premsa, i van assumir el seu paper secundari.        

Fixar-s'hi

Pregunta d'examen de 2n d'ESO: digues tres llengües romàniques que no es parlin a la península ibèrica.

Davant de les respostes que he trobat durant la correcció no sé què pensar: o bé 1) la pregunta és extremadament complicada, o bé 2) contesten sense fixar-se en el que demana l'enunciat. Perquè, amb tot, hi ha qui m'ha inclòs en la resposta el català i el portuguès.

Una tercera opció és que no tinguin ni idea del que és una llengua romànica. I és llavors que em trobo en la llista idiomes com el grec, l'anglès o l'alemany.

Però és que quan demano en quins cinc territoris de l'estat espanyol es parla català (Catalunya, País Valencià, Balears, Franja d'Aragó i el Carxe) hi ha qui m'escriu que al País Basc. Sense paraules.

Educar o ensenyar

Una de les primeres decisions del nou govern català ha estat el de rebatejar la majoria de conselleries. Una de les afectades ha estat la que durant el tripartit es va anomenar conselleria d'educació, que recupera el seu antic nom d'ensenyament.

Tot i ser del ram, mai no m'havia agradat el canvi de nom i difícilment l'he utilitzat espontàniament. Al cap i a la fi, educació i ensenyament no són mots sinònims i el fet d'usar-ne un o altre implica visions diferents de quina és la nostra tasca.

Segons el diccionari, educar és "ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals", mentre que ensenyar significa "comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.) donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics".

Si ens hi fixem, educar és un concepte més ampli, ja que en el desenvolupament de les facultats intel·lectuals és on jugaria el seu paper l'ensenyament. El problema, però, és més de fons, ja que amb el canvi de nom semblava que la tasca d'educar quedava en mans dels docents, quan ha de ser de tot l'entorn de l'alumne, començant per la família, i continuant pels centres escolars, els mitjans de comunicació,...

Ara només falta veure si tot queda en un canvi de nom o des de la conselleria es valora com cal la feina i el respecte social de l'ensenyant.