Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació. Mostrar tots els missatges

Mantenir

Ja fa un mes i mig llarg que van acabar les obres de desenrunament de les cases esfondrades al carrer dels Cavallers. Des de llavors convivim amb una estructura metàl·lica i una coberta de fusta que mantenen el tros de façana que va quedar dempeus i que protegeix la del conservatori. Ara bé, fins quan la tindrem? Quan es (re)construirà al solar? Com que temo que va per llarg, el dubte que se'm planteja és un altre: El solar es mantindrà en condicions perquè no acabi en un abocador de brossa i un cau de rates? Perquè la manera de protegir-lo és ben precària i la seva neteja deixa molt que desitjar. 
I si no, temps al temps.

Cremar


Cada vegada que es produeix un incendi de grans proporcions em ve al cap la narració que fa Josep Pous i Pagès d'un gran foc que s'esdevé a la seva novel·la La vida i la mort de Jordi Fraginals, explicat al capítol VIII de la quarta part:
"Era al cor de l'estiu, feia més de tres mesos que no havia caigut una gota d'aigua, i tot el bosc baix, estepes, brucs, romanins i gatoses, semblava d'esca. L'incendi prengué tot seguit proporcions formidables.
[...] Mentrestant el monstre roig anava fent la seva tasca destructora. Traïdor, d'amagat, com serp que s'esmuny perl mig de la brossa, allargassava els braços encesos entre la fullaraca i els matoll, sota l'altívol brancatge dels arbres centenaris, que semblaven mirar amb menyspreu orgullós, del cim de llur alçària inaccessible, les vanes maniobres d'aquell enemic, que havia d'arrossegar-se arran de terra. Però, tot d'una, les maters de llur peu s'abratlaven amb gran flamarada; tot el fullam s'estremia, cruixint, reconquillant-se; les flames pujaven amunt, escalant el brancatge ràpidament, fins a senyorerar l'altívola copa; i les soques petaven esberlades, i el xiular de la saba bullent en les esquerdes era com el gemec d'aquells gegants en l'agonia, encesos de dalt a baix com immensos canelobres."

Esfondrar-se

De tant en tant veiem per la tele imatges d'una casa que s'ha esfondrat per raons diverses (explosions de gas, mal estat, obres al solar veí,...). Fa pocs dies era una casa ddel barri vell de Lleida, aquesta matinada ha estat una casa ben a prop de la meva.
He rebut trucades de coneguts interessant-se pel fet i per si n'havia estat afectat. Gràcies a tots.
Però la reflexió que em plantegen aquests fets és una i clara: qui n'és el responsable quan la casa cau només pel fet de ser vella? A Lleida han presentat una denúncia contra el propietari de l'immoble (casualment un exregidor de la ciutat). 
Desconec la raó de l'esfondrament a Tarragona, perquè encara és aviat, però l'estat de la casa no era precisament bo: el trespol d'una de les habitacions s'havia esfondrat fa molts anys i no s'havia reconstruït, pel que sembla per falta d'interès del propietari (casualment un exregidor de l'Ajuntament de Tarragona), el qual també té altres cases al barri en un estat si fa no fa semblant.
Com es poden evitar accidents com aquest? És l'amo el responsable últim? En té l'Ajuntament alguna responsabilitat per no fer inspeccions o per no exigir reformes?

Anar amb compte

Fa uns mesos il·lustrava amb un video quin era l'estat de la vorera de la Via de l'Imperi que toca la muralla. Poc després (coincidència temporal) l'arreglaven.
Avui toca el torn a la vorera oposada a l'Ajuntament del carrer Rere Sant Domènec. No acabar-hi amb una torta de peu té el seu mèrit, us ho asseguro.

Arreglar

Si fa un temps mostrava l'estat de conservació de la vorera de la Via de l'Imperi banda muralla, avui puc felicitar-me que l'estiguin arreglant. Dilluns passat van començar a fer-la de nou. Veurem quant dura.

Respectar

Fa uns dies mostrava quin és l'estat de la vorera de la Via de l'Imperi al costat de la muralla. Fa anys que està per arreglar i qui hagi de fer-hi alguna cosa deu fer temps que en coneix l'estat.
Ara bé, a vegades les coses s'arreglen i són els usuaris els qui s'espavilen a espatllar-les. Això és el que succeeix amb les voreres del carrer dels Cavallers. Aquests dies les estan arreglant, perquè hi havia moltes peces trencades, però alguns conductors irresponsables que es creuen amb tots els drets fan el possible perquè, com amb la història de Penèlope, es desfaci de nit el que es corregeix de dia. A la plaça del Pallol hi ha una tanca per impedir el pas cap a Cavallers i, en conseqüència, al conservatori. Doncs bé, algun d'aquests dies en què es treballa en les voreres, algú ha mogut les tanques, ha entrat el cotxe, ha deixat la tanca oberta (i, per tant l'accés lliure) i ha anat fins a la porta del conservatori per recollir el futur Rubinstein, Rampal o Menuhin de torn. I no els diguis res, que encara seràs tu el dolent de la pel·lícula.
Espero que no triguin a convertir la Part Alta en espai de circulació restringida, a veure com s'ho faran tots aquests bons ciutadans.

Caminar amb seguretat

A vegades, una imatge val més que mil paraules. Com es pot veure, l'estat de conservació de la vorera de la Via de l'Imperi, el pateixen cada dia les persones que hi passen amb el risc d'acabar amb una torta de peu.