Llegir

Durant el curs 2004-2005 vaig fer llegir a 4t d’ESO el llibre de Samuel Golding Senyor de les mosques. Quan vaig dir el títol a classe, algú em va preguntar si podia fer el treball a partir de la pel·lícula. La resposta va ser la lògica per a mi com a professor: no.
No nego que en un moment determinat pugui venir més de gust veure una pel·lícula que llegir un llibre, perquè les dues activitats no han de ser incompatibles, però defugir-ne una perquè l’altra és més còmoda a l’hora de fer un treball (la raó de fons del plantejament de l’alumne) no és només voler aplicar la llei del mínim esforç.
Llegir demana més esforç, més predisposició; altrament té una sèrie d’avantatges que la gent que no llegeix sovint no sap apreciar:
- La imaginació s’ha de treballar molt més: el lector ha de construir els paisatges, els escenaris, els personatges i les accions; l’espectador s’ho troba fet: els personatges tenen la cara d’un actor o actriu determinats; les llums, els colors han passat pel sedàs del director i del seu equip...
- S’adquireix tot un vocabulari que difícilment es pot plasmar en imatges. Pensem que un dels problemes de què més es queixen molts docents és la pobresa lèxica de l’alumnat.
- S’afavoreix la comprensió textual. Avui dia ja no es parla simplement d’analfabetisme, sinó d’analfabetisme funcional.

El polític i escriptor irlandès Richard Steele (1672-1729) va manifestar que “la lectura és a la ment el que l’exercici és al cos”. Per desgràcia molta gent practica en negatiu les dues relacions: ni fa exercici físic ni llegeix.