Canviar les celebracions

D'avui en vuit serà 1 de novembre. Per a molta gent aquest dia es correspon encara amb la festa de Tots Sants, amb el que implica d'anar al cementiri o de menjar panellets. Cada cop més, però, aquesta celebració s'està substituint per la de Halloween, importada d'Estats Units, i les carabasses o les disfresses de por s'incorporen a l'atrezzo de la jornada. (Campanyes com la d'un conegut part temàtic hi ajuden força, per cert.)

Aquesta és una de les conseqüències de l'anomenada globalització. D'aquí a dos mesos, molta canalla ja no celebrarà el tió o els Reis, sinó el Pare Noel (amb el vestit vermell imposat per una marca de refrescos). Al febrer, sant Valentí intenta fer-se forat com a festa dels enamorats; sort que sant Jordi encara aguanta a Catalunya.

Fins on arribarà aquest procés d'importació?

Anomenar-se

Diuen que el nom fa la cosa.

Doncs bé, jo no tinc per nom Antonio, Anthony, Antoine, Andoni o Antwan. Senzillament em dic Antoni, perquè sóc el que sóc: català.

Estar orgullós

Com es pot mostrar algú orgullós d'alguna cosa sense respectar que altres persones puguin no estar-ho, senzillament perquè no s'hi sentin? Demana que tothom (perdó, els espanyols) mostrin allò que guarden al seu cor i ell, donant exemple, ens ensenya el seu pensament ranci, més propi dels primers anys del franquisme que no pas de l'Europa de principis del segle XXI.

Enhorabona. Que segueixi així, fent ús del concepte nació per a allò que és un estat i negant-lo per a aquells territoris que ho són de debò. No sap el favor que ens fa.

Celebrar?

Cada 12 d'octubre alguns s'encarreguen de recordar que celebren allò que anomenen dia de la Hispanidad? I jo, cada any, com molts d'altres, em pregunto què se celebra realment.

L'arribada dels castellans a Amèrica va suposar un genocidi mai no acceptat com a tal. Amb l'argument de la creu i l'espasa van iniciar l'extermini cultural de tots els qui vivien a casa seva, van obligar-los a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme. però, a més, van exportar tota una sèrie de malalties que no s'hi coneixien.

I avui, cinc segles després, els hereus de tots aquells qui van veure envaït el seu territori, són els més pobres entre els pobres, els qui es troben en una situació més precària i els qui tenen més dificultats per usar lliurement les seves llengües. Per tant, tots avui commemoraran amb joia immensa el gran regal que els van fer aquell llunyà 12 d'octubre de 1492.

Reciclar

Fa uns dies, en arribar a casa, vaig trobar a l'entrada un dels cartells de la campanya municipal (de Tarragona) de promoció d'ús dels contenidors soterrats de reciclatge. És bo que la gent aprengui a separar els residus, però sempre que sigui tingui la possibilitat real de fer-ho.

A la Part Alta, aquesta campanya resulta a l'hora de la realitat, inútil, encara que sigui pel fet que no s'hi ha instal·lat cap contenidor soterrat (les característiques del subsòl i l'estretor dels mateixos carrers ho impedeixen). Però és que, a més, per als veïns que volem ser solidaris, sostenibles, conscients de la importància d'ajudar el medi ambient... dur a terme el procés de reciclatge és tota una aventura. De contenidors de plàstic, paper o matèria orgànica n'hi ha ben pocs. I els de vidre, muralles endins, busqueu-los, i si en trobeu més de dos feu-m'ho saber.

Per si no n'hi hagués prou, la sensació que no n'hi ha prou es multiplica per la quantitat de locals com bars o restaurants, que originen quilos i més quilos de residus, molts dels quals són dipositats de qualsevol manera al costat dels (mini)contenidors generals de la brossa.
Per tant, i capgirant-ne el destinatari, com a veí de la Parta Alta, sóc jo qui demana a l'Ajuntament "ajuda'ns", com resa el cartell de la campanya, per millorar.