Un dels dies que vaig ser a Praga vam entrar a dinar en un restaurant on hi havia un "menú de turista". El cambrer ens va fer seure i ens va portar la carta. Ens va portar, deia, la carta, però no el menú. L'hi vam demanar i ens va dir, per a sorpresa nostra perquè a l'exerior no ho posava enlloc, que l'anomenat menú de turista només era per a grups. Tranquil·lament li vam demanar si era possible demanar-lo, perquè enlloc havíem llegit que els que anàvem de dos en dos (o sols) no poguéssim fer-ho. Va anar un moment a cuina, suposo, a preguntar-ho. La nostra intenció era ben clara: aixecar-nos i marxar si ens deia que no.
Finalment, vam poder menjar per dinar el menú de turista, amb un cambrer que va demostrar en tot moment una cara de simpatia i savoir faire no gaire professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada