Aquests dies ha començat el judici a Radovan Karadzic per tots els crims de guerra comesos a Bòsnia durant el període 1992-95, especialment per la matança de Srebrenica. Vidues i mares de moltes de les víctimes i alguns supervivents han viatjat a La Haia per recordar els fets i demanar justícia. Permeteu-me que com a record meu publiqui en aquest bloc el poema que en aquells moments vaig dedicar a les víctimes d'aquesta ciutat bosniana:LES FOSSES
Quines llavors granaran en un camp
que s’ha adobat amb cadàvers d’un poble,
que s’ha regat amb la sang d’innocents?
Què fruitaran els plançons que hi arrelin?
Quin gust tindran, quan madurin, els fruits?
Gust d’amargor com el fel de la ràbia,
Quines llavors granaran en un camp
que s’ha adobat amb cadàvers d’un poble,
que s’ha regat amb la sang d’innocents?
Què fruitaran els plançons que hi arrelin?
Quin gust tindran, quan madurin, els fruits?
Gust d’amargor com el fel de la ràbia,
gust de tristor com el plany de l’oblit.
Qui dallarà quan arribi la sega?
Qui collirà quan arribi l’estiu?
Qui voldrà fer d’un cruent cementiri
el nu terreny d’una lluita constant?
2-14/II/1996
Qui dallarà quan arribi la sega?
Qui collirà quan arribi l’estiu?
Qui voldrà fer d’un cruent cementiri
el nu terreny d’una lluita constant?
2-14/II/1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada