Ser honrat

Posidoni deia que "cap cosa és bona si no és honrosa".

No tinc per costum fer cites en aquest bloc, però aquesta vegada ho he cregut necessari. Fa gairebé dos anys expressava ja la meva opinió sobre els alumnes que intenten enganyar els professors a l'hora de fer treballs recorrent a mitjans poc honestos per presentar-los sense haver-los redactat de debò. Aquesta setmana els alumnes de 2n de batxillerat van exposar els seus treballs de recerca i em va tocar estar en dos tribunals. Quan et toca algú que saps que és llest i que desaprofita l'iocasió de demostrar-ho, et sap greu desemmascarar la seva trampa, i més quan és en públic. I aquest va ser el cas: un alumne dels bons va presentar un treball sobre la utopia social. Però com que un (és a dir, jo) és desconfiat de mena, vaig aplicar en el treball el sistema de verificació que aplico en aquests casos: buscar alguna frase aleatòria al Google. I bingo: el treball tenia ben poc d'original. Quan dimarts va acabar l'exposició oral (magnífica, perquè una cosa no treu l'altra, però sí que fa desmerèixer-la), li vaig preguntar si coneixia la monografia i la pàgina bloc que li havien servit d'inspiració, perquè no constaven a la bibliografia. Va reconèixer que sí. Després el tutor em va comentar que li havia enviat la referència d'aquesta monografia feia un mes i que la usaria, però que tampoc no s'hauria cregut mai que fins a aquest punt.

Només espero que l'alumne, així com l'altra gent que hi havia a l'exposició, hagi après una lliçó útil. Per part meva, seguiré amb la mateixa línia de no deixar-me aixecar la camisa.