Sempre hi ha hagut gent que s'ha cregut imprescindble, que ha pensat que sense ells no es pot fer res. En tots els àmbits, fins i tot en el món dels castells.
No hem de confondre aquests personatges amb les vaques sagrades, tot i que s'assemblin. Les segones són persones que no apareixen als assajos fins als moments importants, amb un lloc més o menys assegurat per la seva experiència. Els primers, dels quals, per sort, n'hi ha menys, són aquells que no vénen fins que la temporada comença de debò, que es permeten el luxe de faltar quan volen i que acostumen a fer-se veure, bé perquè sempre han de dir-hi la seva, bé perquè presumeixen de no haver vingut.
El pitjor del cas no és que aquests personatges facin allò d'arribar i moldre, sinó que sovint actuen amb l'aquiescència de l'equip tècnic, que els fan el joc en detriment dels qui s'han xupat els assajos de pretemporada. Són els qui van fent amics, com Mourinho.
(Aquest article està dedicat al propietari de les cames de la fotografia, que es pensa que en sap molt quan no en sap gens. Oi, JB?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada