Fer vaga és un dret que va costar molt d'obtenir. Però és això, un dret. Em sembla molt bé que hi hagi piquets informatius que, com indica el seu nom, han (o haurien) d'informar els qui volen exercir el també dret a treballar. Però estic fart de veure per la tele com, a l'hora de la veritat, els seus components mostren actituds coercitives, amb amenaces i, a vegades, amb violència (trencament de vidres, cops, empentes,...)
Avui al matí m'he trobat amb un d'aquests imbècils que coneixen tan bé els seus drets, però no els dels altres. Quan intentava anar fins a la meva destinació amb el cotxe, un piquet obligava a desviar els cotxes que pretenien circular per la plaça Imperial Tàrraco. Quan li he preguntat per on havia de passar, la seva resposta ha estat molt clara (que no catalana): "Te hubieras quedado en casa". És a dir, fins i tot limitava el meu dret a la lliure circulació. No he volgut discutir-li, però he pensat: "I per què no t'hi quedaves tu?"
Fa anys em van ensenyar que la llibertat d'una persona acaba just on comença la de l'altra. Alguns devien faltar a classe quan els ho devien dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada