Ser agraït

Dia: 28 d'agost.

Hora: poc després de les 4 de la tarda.

Lloc: Uztárroz, un poblet d'uns 200 habitants de la vall del Roncal.

Objectiu: visitar el museu del formatge que s'hi pot trobar.

L'entrada al museu és gratuïta i la visita sense guia. És per això que decideixo comprar, per 2 euros, el fulletó on s'explica el que es pot veure a les vitrines del museu. Pujo a la primera planta, on hi ha l'exposició i em disposo a veure'n el contingut amb l'ajuda del text. La disposició és a quatre columnes, en quatre llengües. Em fixo en les dues primeres: castellà i basc. Lògic. Imagino que les altres dues són anglès i francès. Però aquí la lògica falla i em sorprèn: la quarta columna sí que correspon a l'explicació en francès, però la tercera està redactada en català. Cara de sorpresa per part meva. A mesura que llegeixo veig que la redacció és correcta, que no s'ha fet amb bona voluntat.

Acabo la visita i torno a la planta baixa. En trobar-hi la noia que m'ha atès la felicito i li manifesto la meva estranyesa pel fet que en un racó de la vall del Roncal hagin tingut en compte l'existència del català a l'hora d'imprimir un fulletó explicatiu. M'explica el perquè, que respon del tot a la seva lògica: molts dels visitants del museu som catalans i, per tant, és normal que hagin usat la nostra llengua en l'explicació. Una simple qüestió d'agraïment.

Vaja, com en els museus importants d'algunes grans ciutats espanyoles, que ignoren les llengües de molts dels ciutadants del que encara avui és l'Estat espanyol i que paguem entre tots.