Llegir, encara

Fa uns dies comentava que llegir plantejava uns esforços que per a alguns alumnes eren difícils d'assumir. Ara que hem començat un curs nou, a mi com a professor se m'ha plantejat el dubte permanent de cada any: és bo fer llegir per obligació? i en el cas de batxillerat, és bo que sigui la conselleria qui dicti els títols que els alumnes han de llegir si us plau per força?

Anem a pams:

1.- Llegir per obligació: sovint l'única garantia que tenim que els joves llegeixin és la que es deriva d'un programa de lectures obligatòries. Sóc conscient que triar uns títols que puguin agradar la gran majoria d'alumnes d'un nivell és difícil, perquè, segons quina sigui la seva realitat social, els llibres els són més estranys que el peix o la verdura. I a més, tants caps tants barrets pel que fa als temes que els puguin atreure.

2.- Llegir obligatòriament uns títols determinats: l'únic positiu és que després alguna pregunta de les PAU s'hi pot referir (però no tots els alumnes de batxillerat fan la selectivitat).Sempre m'ha produiït la sensació que les autoritats docents no confiïn en el criteri dels professors a l'hora d'establir unes lectures que puguin acostar-se més bé als interessos de l'alumnat bé a la seva facilitat per entendre uns determinats textos. A més, la tendència és la de donar sempre una visió molt restringida de la literatura, ja que es mouen en uns pocs títols que van apareixent i desapareixent (Terra baixa, La plaça del Diamant, per exemple).

Que alguns instituts es plantegin fer plans de lectura per facilitar la comprensió lectora o el plaer de llegir pot ser un primer pas perquè aquest dubte de cada inici de curs s'esvaeixi del meu cap.