Normalment dues persones que miren un quadre en una exposició acostumen a expressar sensacions diferents en veure'l; quan llegeixen un llibre manifesten opinions diverses sobre allò que pretenia dir l'autor; o bé reaccionen de manera diferent quan escolten una peça de música.
I segurament el pintor, l'escriptor i el músic, en el moment de crear la seva obra, s'han mogut per unes sensacions o uns sentiments que no es corresponen a cap de les dues lectures. I potser, fins i tot, no tenien altre objectiu marcat que provocar una suggestió en el receptor. En poesia, un dels exemples clàssics d'aquesta voluntat suggeridora són els haikús; en narrativa, els finals oberts pretenen que el lector pugui continuar la història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada