Diuen que el món és petit. També he sentit a dir que resulta difícil fer alguna cosa d'amagat perquè sempre hi haurà algú que se n'assabentarà. Doncs bé, quan fa uns quants dies era a Londres, vaig experimentar aquestes sensacions. El més fàcil seria pensar que vaig trobar-hi algú conegut mentre visitava algun monument, museu o espai 
multitudinari (al cap i a la fi no resultava gens difícil sentir parlar català al British Museum, a la Tate Modern o a Trafalgar Square). Doncs no. La casualitat va fer que trobés una antiga companya de feina, amb els seus fills, al metro, en un trajecte que per a mi era de només una estació. El món, per tant, és petit.
multitudinari (al cap i a la fi no resultava gens difícil sentir parlar català al British Museum, a la Tate Modern o a Trafalgar Square). Doncs no. La casualitat va fer que trobés una antiga companya de feina, amb els seus fills, al metro, en un trajecte que per a mi era de només una estació. El món, per tant, és petit.
Gràcies a les reflexions podem expressar-nos tal com som. Per això vull dir-te que gràcies. Gràcies per a aquest 2 anys de classes i sento no haver pogut aprofitar-les al màxim. A tots ens agrada expressar-nos de tant en tant així que també gracies per ensenyar-nos els valors del català i que el mes important no son només les tradicions, festes i historia si no la cultura. Ets un gran professor y no només per la teva manera de donar las classes si no també per el teu valor i confiança. Es veu a simple vista que de veritat sents el que és ensenyar. Encara que el cel estigui negre o blau sempre véns amb la mateixa cara i dones les classes com si no passés res. Cada dia vens a treballar a un del instituts amb mes mala fama de Tarragona amb la confiança de que sempre hi ha gent que vol aprendre i encara que només sigui un de 30 tu compleixes. Gràcies per ensenyar-me una mica mes del poc que sabia. Ens veiem el 15/6/2015.
ResponElimina