He parlat ja de l'inici i dels finals dels concerts. Però em faltava parlar de com es comporta la gent durant la interpretació de les peces (serveix també per a les obres de teatre). Sovint hi ha un concert paral·lel i alternatiu: carrasperes, algun comentari, a vegades un mòbil i, sobretot, com a gran protagonista, la celestial música dels paperets dels caramels. No sé com s'ho fan algunes persones, però sempre tenen la necessitat de posar-se'n un en el moment més inoportú. Altres, en canvi són s'han especialitzat a voler ser un músic més, perquè se l'han de menjar als pocs segons de començar la peça musical.
Deixeu-me explicar, detalladament, els passos amb què algú (normalment dones, per poder entendre alguna de les fases) procedeix a menjar-se el caramel:
1.- Comença la interpretació i, al cap d'una estona, es té la carraspera o la tos que fa necessari el consum del caramel.
2.- L'esmentat caramel és dins d'una bossa tancada. Per tant, cal fer córrer la cremallera (i com més discretament es vol fer, més soroll es produeix).
3.- A més, és al fons de la bossa i cal remenar-la tota.
4.- Es treu el caramel, que sempre és dels embolicats amb paper de celofana.
5.- Desembolica el caramel (amb la mateixa discreció, i conseqüència, que l'obertura de la cremallera).
6.- Se'l posa a la boca i arruga el paper.
7.- Desa el paper a la bossa i la tanca.
Durant aquest procés es pot haver produït alguna altra carraspera.
Al final, els únics que reben aplaudiment són els músics de l'escenari.
P.S.: Per cert, dimarts passat no vaig anar a un concert de piano, perquè no li volia prendre proptagonista a l'intèrpret: el meu concert d'esternuts hauria estat memorable. Vaja, com fa tothom que no es troba bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada