I jo que em pensava que els pares presumien de fills (filles) quan arribaven a casa amb bones notes! M'exclamo d'aquesta manera perquè avui m'he trobat amb un pare a qui li molesta que el seu fill tregui bones notes (notables concretament), perquè això fa que esdevingui a classe un ésser marginal. I com que el xic és tímid... la seva integració esdevé més difícil.
Fer-li veure que els resultats del seu fill haurien de ser els normals i que els altres són els que caldria, si no blasmar, sí fer reflexionar, ha estat picar ferro fred.
Per sort una flor no fa estiu. Però, com a docent, em preocupa tant l'actitud d'aquest pare com la d'aquells a qui tant els fa quines notes treguin, perquè entenen els centres educatius com a aparcaments de joves.
Ja ho reflectia fa uns dies Faro al seu acudit del Diari de Tarragona:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada